• Imprimir
• Enviar

EN DIRECTE

La nació que deixa Fidel

Joaquim Roy

¿Què ha representat Fidel Castro per a Cuba? A part de l'establiment del règim totalitari, autocràtic i repressiu, i les seves conseqüències, la probable interpretació més important de la supervivència del projecte ha estat el sentit de nació que el seu règim ha donat. Per a uns es va convertir en raó de la seva existència. Per a d'altres es va transformar en objectiu de destrucció per haver-se desviat de l'esperit inicial. En tot cas, la Revolució Cubana va ser feta a Cuba, no va ser imposada pels soviètics. Aquesta identitat nacional és compartida pel règim i la Cuba real, tant allí com a l'exili, en unes mostres subtils però comprovables. No se sap ben bé on es canta amb més convicció l'himne nacional (fins i tot amb fragments tan lamentables com els de la resta de les repúbliques llatinoamericanes). L'entonació de "morir per la pàtria és viure", d'inspiració horaciana ("Dulce et decorum est pro pàtria mori"), és idèntica a l'Havana i a Miami. L'omnipresència de la bandera és igual al carrer Vuit, emblemàtic centre de l'exili cubà, que a la plaça de La Revolució, abans plaça Cívica, i molt abans "Lloma dels Catalans". Bessona és la reverència (prop de la santificació) per José Martí en les dues Cubes. ¿Què hi quedarà de la Revolució, després dels Castro, en el cas d'un canvi de règim, per lent o inexorable que sigui? La resposta resideix en el senyal d'identitat que, més que el règim totalitari, defineix en última instància el projecte revolucionari (reverenciat o atacat): la nació. El mèrit, paradoxalment, es deurà a l'explicació primària per a la supervivència del sistema fundat el 1959: va ser fet a Cuba.