• Imprimir

EL LLEGAT DE LES ÚLTIMES GENERACIONS GUTENBERG

Generació Jocs

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat

LLUÏSA JOVER

Aquesta setmana he començat a impartir la docència del segon semestre a tres grups de la facultat. Per a les presentacions he fet servir un discurs que ha entrat bé als alumnes: "Vosaltres formeu part de la primera Generació Jocs (Gamer Generation) que ha arribat a la universitat i que ja s'està incorporant al mercat de treball. Jo, en canvi, formo part d'una de les últimes Generacions Gutenberg, poc influïda per la televisió i per les noves tecnologies però encara molt marcada pels llibres i per la premsa escrita en paper (que vol dir premsa no esportiva i no gratuïta). Tenim, per tant, unes diferències molt marcades de visió del món i de percepció de l'estudi, que hem de mirar de salvar en aquest curs que comença". És a Alfons Cornella, impulsor de la web Infonomia.com, a qui vaig sentir parlar fa uns mesos d'aquesta gran falla tecnològica entre generacions.

SEGONS UN ESTUDI FET als Estats Units pel Pew Internet Project, avui els joves de 22 anys que comencen a treballar han dedicat unes 5.000 hores de la seva vida a jugar a la PlayStation; han intercanviat uns 250.000 missatges d'e-mail i de sms; han parlat pel telèfon mòbil unes 10.000 hores i han vist néixer, mentre eren a la universitat, la Viquipèdia, el YouTube i el Podcasting. En un llibre recent, titulat The kids are alright (Els nens estan bé), editat per la Harvard Business School Press, es recullen els resultats d'una recerca duta a terme precisament per identificar quin pot ser l'impacte de l'arribada al món de l'empresa de la primera Generació Jocs. Segons aquest llibre, tantes hores de joc han creat un diferent cablejat en el cervell d'aquests joves. Els videojocs són programes molt complexos que demanen al cervell noves combinacions de tasques cognitives i maneres diferents de fer servir la seva capacitat de processament.

TOT PLEGAT FA QUE ELS JOVES d'avui tinguin una visió diferent del tracte amb els seus superiors, i també de la seva relació amb els companys, de la percepció del fracàs, de l'acompliment de les tasques i de l'obtenció d'incentius. Segons el llibre esmentat, la Generació Jocs està especialment preparada per prosperar en el món de l'empresa del futur: tenen el concepte de benefici integrat a la seva manera de veure el món i saben que per guanyar l'equip és sagrat. L'estudi revela que els joves que han crescut jugant són més sociables i més lleials als seus equips que els joves que no han jugat tant. L'estudi, finalment, acaba oferint suggeriments i pistes a directius d'empreses, perquè puguin canalitzar les potencialitats de la Generació Jocs i perquè puguin superar pacíficament l'escletxa (gap) generacional i tecnològica de la seva integració en el món de l'empresa. Un cop ensabonada la concurrència, en el primer dia de curs vaig voler també mostrar als meus alumnes alguna de les mancances més descarnades que presenta la Generació Jocs a la qual pertanyen. Així, vaig preguntar si algú sabia qui era Carlos Solchaga. D'aquest exministre socialista d'Economia, conegut per haver dissenyat i executat una peculiar política econòmica entre 1988 i 1993 (fiscal expansiva i monetària restrictiva), només se'n pot tenir referència si s'és lector habitual de premsa escrita i econòmica o bé de llibres especialitzats. En els tres grups només cinc alumnes han sabut qui va ser aquest peculiar ministre, tot i que la seva pèssima herència econòmica pesa com una llosa en el present i el futur de la Generació Jocs.

HE EXPLICAT ALS ALUMNES que Solchaga va fer créixer entre 1988 i 1993 el deute públic a l'Estat espanyol del 16% al 48% del PIB espanyol; que va situar els tipus d'interès en el voltant del 15% durant aquells anys, cosa que va encarir els crèdits per a consumidors i empreses i va fer caure el consum i la inversió; i que va apreciar artificialment la pesseta, cosa que va perjudicar greument les exportacions. La bola de neu creixent de deute públic i la recessió econòmica que Solchaga va provocar el 1993, la més greu dels darrers trenta anys, encara avui obliguen l'Estat espanyol a esmerçar més diners en el pagament d'interessos del deute públic (16.679 milions d'euros en els pressupostos generals de l'Estat de 2008) que a la inversió pública estatal (14.040 milions d'euros). He explicat als meus alumnes que les darreres Generacions Gutenberg vam gaudir d'un tractament fiscal en l'IRPF molt beneficiós per accedir a l'habitatge en propietat. Tractament fiscal que ha hagut de ser podat substancialment en els darrers anys, atesos els volums creixents del deute públic heretats de l'època Solchaga i que fan més difícil l'accés a l'habitatge en propietat a la Generació Jocs. Un Solchaga que quinze dies abans que esclatés el corralito argentí, a finals de 2001, no va tenir cap escrúpol d'anar a Buenos Aires, cobrar generosament del govern argentí i predicar les virtuts del "peso fuerte"...; Pocs dies després va petar l'artificial paritat fixa 1 dòlar = 1 peso i el mercat lliure de divises va fixar un tipus de canvi d'1 a 4.

LA LECTURA ÉS PER A LA MENT el que l'exercici és per al cos. Estimar la lectura és canviar l'avorriment i l'ensopiment per una companyia molt sovint deliciosa. Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduït. Som també el que hem llegit. Aquesta és una herència que les darreres Generacions Gutenberg hem de transmetre a la primera Generació Jocs.