• Imprimir
• Enviar

ELS ECOSOCIALISTES, EL TEMA NACIONAL I EL CATALANISME

Buda i ICV

Hèctor López Bofill / Professor de dret a la UPF

HYE YOUNG YU

Diuen que quan els deixebles preguntaven a Buda sobre la naturalesa del nirvana, sobre la manera de conèixer les causes dels fenòmens del món o sobre qualsevol altra qüestió relacionada amb allò que els grecs, més o menys per la mateixa època en què visqué l'Il·luminat, anomenaven "metafísica", el mestre només responia amb el silenci. Així mateix, quan l'introductor del budisme a la Xina, el monjo Bodhidharma, es va entrevistar amb l'emperador xinès Wu-ti i aquest li va preguntar "en què consisteix l'essència del budisme", Bodhidharma respongué: "En el budisme no hi ha cap mena d'essència", i l'emperador replicà: "Així, si dieu que en el budisme no hi ha cap mena d'essència, amb qui estic parlant ara mateix?". El monjo afirmà: "No ho sé".

PER ALGUNA ESTRANYA LLEI d'associació sempre penso en aquests relats quan els dirigents d'Iniciativa per Catalunya parlen del catalanisme i del tema nacional. Potser perquè algun cop que els he sentit, com és el cas de Joan Herrera, són els primers en esquivar el camí d'esbarzers amb la cita d'algun mestre xinès. No deixen de sobtar els equilibris que des d'aquesta formació política han d'exhibir a l'hora de renunciar a parlar de la visió de futur que tenen per a Catalunya; de les quimeres a les quals s'aferren per tal d'encobrir els conflictes identitaris; de les contradiccions flagrants en què cauen quan, d'una banda, defensen una posició de radicalitat democràtica i, de l'altra, transmeten la sensació de patir un torbador calfred quan se'ls planteja que l'aprofundiment democràtic requereix sense dilacions un referèndum de sobirania.

AIXÒ DARRER SENSE COMPTAR que, si ja és difícil arrencar d'alguns quadres d'ICV el reconeixement que referèndum i higiene democràtica van de bracet, el que sí que cau en el mutisme petri - seguint els ensenyaments budistes- és desentranyar si, en el procés de celebrar la consulta popular, es posicionarien o no a favor d'una Catalunya constituïda com a Estat independent.

DE CARA ALS PROPERS COMICIS generals, el tema nacional, com la presència evanescent de Bodhidharma davant l'emperador, es neutralitza des d'ICV amb l'al·lusió al "federalisme plurinacional" i a la reforma de la Constitució. Pura retòrica de salvació per calmar consciències inquietes perquè ni que es presentés un projecte de reforma constitucional en sentit federal amb el suport de tots els diputats catalans, bascos i gallecs al Congrés n'hi hauria prou per aplegar les dues terceres parts de la Cambra que la Constitució requereix per a la seva modificació quan es tracta de canviar en profunditat el model d'Estat. La majoria nacional d'identitat espanyola ja va ser molt curosa l'any 1978 de garantir que calia el seu consentiment per a qualsevol modificació de les estructures institucionals que qüestionés la seva hegemonia. Per cert, que la reforma constitucional és probable que la tinguem, però en el sentit aplanador i uniformitzador nacional espanyol: només cal que els dos grans partits es posin d'acord a la propera legislatura per tancar l'Estat de les Autonomies ("una fase de cohesió autonòmica", en diuen els socialistes) i no deixar cap serrell a l'arbitri del "xantatge dels nacionalismes".

PERÒ TORNANT A ICV, un altre dels pretextos per continuar deixant les vel·leïtats independentistes al congelador passa per etzibar la sonsònia de "no dividir la societat catalana", de no portar la "societat catalana per camins que la majoria no vol"; potser ho diuen per la majoria que els dóna suport a ells, fascinada per l'ambigüitat nacional i per defensar els drets de les minories remotes abans de potenciar els drets de la nostra cultura minoritzada. Però el cas és que sobta aquesta cautela per preservar la cohesió en els termes nacionals (tot mantenint un context d'assimilació espanyol) i no tenir cap problema en flirtejar amb mesures que generen conflicte social en l'àmbit de les relacions socioeconòmiques. Als sectors d'univers mental espanyol no se'ls pot tocar ni un pèl, però per garantir el dret a l'habitatge no hi ha altra mesura que alarmar els propietaris d'habitatges buits amb l'amenaça d'arrendaments forçosos (i que consti que les mesures de radicalitat social compten, en principi, amb la meva simpatia, però per què sembla tan difícil d'admetre pels sectors de l'esquerra de tradició marxista que res no provoca un canvi de classe tan impactant com un avenç nacional que porti a la creació d'un nou Estat?).

FINALMENT, ASSOCIAT AL SILENCI budista sobre l'activació d'un procés democràtic autodeterminista i de consolidació de majories catalanistes, destaca l'aversió dels dirigents d'ICV a tenir cap mena de tracte amb "la dreta nacional". Sempre és qüestió de mantenir-se al més lluny possible de l'òrbita de Convergència i Unió (CiU). En això també vaig pensar l'altre dia quan escoltava el lehendakari Ibarretxe i explicava que el País Basc pot mostrar amb orgull un dels índexs de desigualtat social més baixos d'Europa. Només Suècia està per damunt del País Basc en termes de menor distància entre rics i pobres. ¿No és això el que voldria un "govern d'esquerres" com el que Joan Saura proclama aquí de forma una mica petulant? És curiós que aquest triomf s'hagi assolit amb un govern format majoritàriament per un partit conservador, però potser també hi té a veure el fet que en aquest govern hi és present Ezker Batua i que Madrazo i els altres membres de la direcció hagin intuït que, en el camí de la pau, la cohesió nacional és el primer pressupòsit per assolir la cohesió social.