• Imprimir

EL FUTUR DEL DIARI EN PAPER

L'últim exemplar

Santi Nolla / Periodista

MONTESOL

El periodista italià Vittorio Sabadin s'ha atrevit a parlar del futur del diaris en paper. I ho ha fet escrivint un llibre que porta per títol L'últim exemplar del 'New York Times', editat per l'editorial Sol 90 Media. Val la pena per a tots aquells que es dediquen a la comunicació. Igualment l'epíleg, en el qual Carlos Pérez de Rozas ens ensenya diferents mirades a la premsa escrita dels darrers 25 anys.

SABADIN, QUE HAVIA ESTAT SUBDIRECTOR i director adjunt de La Stampa de Torí, fa una exposició realista, que pot semblar fins i tot cruel, del moment actual que viuen els diaris editats en paper i deixa oberta la porta a un canvi més que necessari, urgent.

HI HA MOLTS EXPERTS QUE CREUEN que el diaris desapareixeran en les pròximes dècades. El títol del llibre té a veure precisament amb la teoria que va desenvolupar Phillip Neyer, professor de periodisme de la Universitat de Carolina del Nord, que en el seu llibre The Vanishing Newspaper (2004) va assenyalar l'inici de l'any 2043 com el moment en què l'últim lector comprarà l'últim exemplar del The New York Times.

ELS ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT de Columbia, que van fer un estudi de ciència-ficció sobre el futur de l'edició, creuen que les previsions de Meyer són massa optimistes i que l'últim exemplar en paper s'imprimirà el 2014 (sembla que és un any en què han de passar moltes coses) i l'únic que quedarà de la gloriosa capçalera serà allò que anomenen una newsletter (una mena de revista o diari corporatiu) que es distribuirà entre uns quants subscriptors.

EL PROPI EDITOR DEL 'THE NEW YORK TIMES', Arthur Ochs Sulzberger júnior, va subscriure la data proposada pels estudiants de Columbia. En un col·loqui privat, el gener del 2007, va comentar que no sabia si el diari continuaria en els quioscs al cap de cinc anys i va afegir: "Sabeu què? No m'importa?".

L'EDITOR DEL DIARI MÉS IMPORTANT DEL MÓN va explicar que havia començat una trajectòria de transició a la web i que entre els projectes de gestió hi havia la intenció de fixar una data per a l'última edició impresa en paper. Sabadin explica els motius: els lectors de l'edició impresa superen per poc el milió, però els de la web s'han doblat en pocs mesos i ja estan en un milió i mig. La publicitat a la web augmenta i en el paper baixa i, com sempre, al final, decidiran els costos.

"L'ÚLTIMA VEGADA QUE VAM FER una gran inversió en l'edició impresa -va dir Sulzberger- vam perdre mil milions de dòlars. El desenvolupament de les webs requereix inversions molt menors". La previsió de Sulzberger, segons la qual The New York Times podria desaparèixer del quiosc l'any 2013, ha creat alguns problemes als qui havien criticat l'anàlisi més optimista de Phillip Meyer, que atorgava al diari 30 anys més de vida.

LA TESI DE MEYER HAVIA ESTAT REFUTADA pel Financial Times, que, encara que reconeixia la crisi del model de negoci editorial, considerava que aquest model trobaria la manera d'evolucionar i sobreviure per una raó molt senzilla: als lectors els agrada el bon periodisme.

HI HA HAGUT MOLTES CRISIS GLOBALS en la història dels diaris i aquests sempre s'han recuperat. Quan es va inventar el telègraf es deia que acabaria amb els diaris. No va ser així, es va convertir en un instrument que va millorar la qualitat i l'oportunitat dels diaris al permetre una comunicació més ràpida entre els enviats especials i la redacció. Quan van aparèixer la ràdio i la televisió, també es van dir coses semblants i els diaris van superar l'embranzida. Ara toca Internet. Però la web, la telefonia mòbil, la televisió via satèl·lit i la digital terrestre, la videoconsola i l'iPod han canviat, segons Sabadin, el teixit social en el qual operen, han modificat els hàbits i han marcat l'horari de cada persona respecte al passat.

PROBABLEMENT L'ÚNICA VERITABLE RAÓ per la qual els diaris venen menys exemplars és que la gent no té temps per llegir-los. Rupert Murdoch va dir que el gloriós passat dels diaris ja no tornarà. "El món està canviant molt ràpidament. El gran ja no es menjarà més el petit, sinó que el més ràpid guanyarà els lents", va manifestar Murdoch, que va afegir: "Una nova generació de consumidors de mitjans de comunicació està entre nosaltres i reclama rebre la informació en el moment que la desitja, en el lloc on la desitja i de la forma que la desitja".

EL BON PERIODISME, PERÒ, HAURÀ DE TROBAR la manera de reinventar-se, adequar-se, sobreviure d'una altra forma, perquè encara és l'única garantia de què disposen els ciutadans d'una societat civilitzada i democràtica.