• Imprimir
• Enviar

Configurant presidents

Xavier Roig / Enginyer i escriptor

XAVIER RAMIRO

Han tingut lloc als Estats Units els caucus d'Iowa i les primàries de Nou Hampshire. Comença un procés en què els candidats a la presidència s'aniran configurant. La llista de candidats s'anirà esmolant i els candidats aniran assumint les indicacions dels votants. Podem dir que el ronyó electoral americà s'ha posat en marxa i ha començat a depurar. Al final quedaran aquells que l'electorat hagi detectat com els millors.

ÉS MOLT INSTRUCTIU LLEGIR LA HISTÒRIA de la formació dels Estats Units. Especialment el període en què es van establir les bases de funcionament de les institucions i el sistema de control sobre els polítics. Hi destaquen dos aspectes: la generositat i la claredat. Generositat a l'hora de donar protagonisme als més petits, aquells a qui, segons la nostra arquitectura mental, no faríem ni cas. Què és si no un exercici de generositat el fet que aquestes primàries comencin per Estats petits que assumeixen l'enorme responsabilitat d'assenyalar tendències? Però també impressiona la claredat emprada a l'hora d'establir les relacions entre el poder polític i el poder civil. Als Estats Units -als països anglosaxons en general- està perfectament assumit per ambdues parts que els interessos del poder públic estan contraposats als interessos de l'individu. Principi indiscutible. El polític anglosaxó sap que sempre patirà la sospita i la desconfiança clares de la societat civil. I ell ho accepta com un principi evident, bàsic i necessari per a la salut del sistema. Un anglosaxó gairebé mai parla bé del seu govern, encara que ell l'hagi votat.

PERÒ TOT PLEGAT REQUEREIX, IMPERATIVAMENT, enormes dosis de transparència. Fa uns dies vaig veure un dibuix del burro demòcrata (la mascota d'aquest partit) en què el ninotaire havia substituït el cap de l'animal pel de la senyora Clinton. Unes mans li obrien la boca per examinar-li tot l'interior amb detall. I és que no existeix al món un procés electoral més transparent que el nord-americà. Es coneix amb detall l'opinió del candidat sobre tots els temes que gestionarà. I també el que n'opina la seva família -fet importantíssim, ja que és un grup d'influència inevitable-. Se sap qui li paga la campanya, quant ha recaptat i quant ha gastat. Com es guanya la vida, quina és la seva fortuna personal... El candidat que arriba al final -al famós primer dimarts després del primer dilluns de novembre- és un individu que, exposat en una urna de vidre, està despullat i pot ser observat per tothom. Cap altre procés com les eleccions nord-americanes és capaç de posar al descobert les mancances d'un candidat.

I MALGRAT TOTS AQUESTS FILTRES, els americans no esperen que qui ocupa la Casa Blanca sigui garantia de res. Saben que no poden descuidar la democràcia en mans de persones poderoses, encara que hagin estat elegides. Perquè l'únic que garanteix la democràcia és el sistema. Una maquinària de precisió que, així que intueix que la democràcia i la llibertat estan en risc (com ho van estar quan Nixon les van agredir), aleshores fa que es disparin tots el fusibles. No calen bombers per apagar el foc. El foc no arriba a produir-se. Aquesta és la grandesa del mecanisme.

ESTEM DAVANT D'UN SISTEMA QUE HA ESTABLERT un principi clar: la democràcia no consisteix només a anar a votar cada quatre anys -aquesta és la diferència entre populisme i democràcia-. Fa riure que, tot parlant de la nostra abstenció, alguns opinòlegs treguin sempre a col·lació els Estats Units. Les eleccions americanes són un procés -el primer pas del qual ja ha començat- que consisteix a configurar el president. Igual que els altres candidats, l'Obama i el McCain que acabaran sortint eliminats o elegits no seran els mateixos Obama i McCain que es van apuntar a la cursa. El sistema americà no només depura i selecciona sinó que, de forma interactiva, va configurant sàviament els candidats. I és així que, fent funcionar tot aquest sistema -savi, generós, transparent i complex-, els americans, encara durant molts anys, seguiran garantint la seva democràcia. I la meva, de passada.