El passat 28 de novembre, la República de Letònia va fer un acte protocol·lari al Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona amb motiu de donar possessió al nou cònsol en la persona de Xavier Vinyals i Capdepon. En un acte molt emotiu, on es van aplegar unes quatre-centes persones, i sota la presidència d'una secretària d'Estat, Ingrida Levrence, que, per cert, parla perfectament el català, de l'ambaixador, Martins Perts, i del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el nou cònsol va parlar de les relacions entre Letònia i Catalunya i també del que fou cònsol d'aquesta república, durant els anys de la Generalitat republicana, el senyor Amadeu Colldeforns i Margalló.
LETÒNIA ÉS UNA DE LES REPÚBLIQUES BÀLTIQUES que l'any 1991, juntament amb Lituània i Estònia, amb la descomposició de l'URSS, van aconseguir la independència. Després de la Primera Guerra Mundial, en 1918, els letons, amb l'ajuda dels aliats, ja havien proclamat la independència, però en 1940 fou ocupada i incorporada a l'URSS.
LETÒNIA ÉS UN PAÍS QUE TÉ UNA EXTENSIÓ d'uns 65.000 km2 i una població que no arriba als dos milions i mig d'habitants, i que té com a capital la ciutat de Riga.
EN L'ACTE ES VA RECORDAR QUE LETÒNIA té moltes similituds amb Catalunya. És un país marítim, amb un idioma propi, el letó, que al llarg de la història, com el català, ha generat una important literatura i amb un art, desenvolupat durant les primeres dècades del segle XX, que en alguns aspectes ens recorda el Modernisme català. Aquestes similituds i la consecució de la independència en 1918 no van passar desapercebudes per als independentistes catalans, que es fitxaren en gran manera en el seu procés i en la seva història. Per aquesta raó, un home de la total confiança de Francesc Macià, Amadeu Colldeforns, va aconseguir en 1927 ser nomenat cònsol a Barcelona, representant els interessos d'aquest país.
LA FIGURA D'AMADEU COLLDEFORNS, potser perquè va morir molt jove, avui és totalment desconeguda per als catalans. Aquest personatge va nàixer a la vila de Gràcia l'any 1892. Des de molt petit, com una cosa innata, tenia molta facilitat per aprendre idiomes. Als 15 anys es va posar a treballar a l'agència marítima de Ricard Torrebadella com a traductor i intèrpret. Als 21 ja era el gerent de l'empresa i havia passat els exàmens com a traductor i intèrpret jurat d'alemany, anglès, francès i italià, aconseguint sempre ser el número u i el premi extraordinari. Parlava també altres llengües i coneixia les llengües asiàtiques. Mentrestant també s'anava formant com a catalanista a la vora del doctor Martí i Julià, que presidí la Unió Catalanista. Des de molt jove va ser un seguidor de Francesc Macià i fou durant un temps secretari general de les joventuts d'Estat Català.
ERA UN LÍDER POLÍTIC QUE TENIA un gran predicament als barris de la Ribera i de la Barceloneta i sobre els treballadors que es relacionaven amb els afers del mar. En les eleccions de 1932, ERC el presentà com a cinquè de la llista per Barcelona, i va ser elegit com a diputat al Parlament de Catalunya. A la mort de Francesc Macià fou un home de gran confiança del president Companys.
L'ANY 1934, ARRAN DELS fets d'octubre, fou detingut i el seu pare s'ocupà de les tasques del consolat. El 19 de juliol de 1936, combatent contra els revoltats que s'havien fet forts a les Drassanes, Amadeu Colldeforns i el seu pare van trobar la mort dintre del seu cotxe a causa d'una bomba llançada pels revoltats. Aquest dia, en aquest lloc, també va morir el líder sindicalista Francisco Ascaso.
COLLDEFORNS NO ERA UN HOME QUE ESCRIVIA a la premsa amb assiduïtat, però sí molt conegut en altres aspectes, que realitzà missions molt complicades per ordres directes dels presidents Macià i Companys. La seva biografia, que en aquests moments s'està confeccionat, ens pot donar sorpreses molt interessants.
AVUI LA REPÚBLICA DE LETÒNIA COMPTA a Barcelona amb una associació, ACCLET, formada per ciutadans letons i catalans dedicada a l'intercanvi cultural entre tots dos països i amb un cònsol jove, Xavier Vinyals, que com Amadeu Colldefors és un gran patriota. President de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, a més de defensar els interessos letons, també defensa, en gran manera, els interessos de Catalunya.
Dimarts, 9 de febrer del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.