• Imprimir

Territori Baròmetre

Josep Gifreu / Catedràtic de comunicació a la UPF

XAVIER PORRATA

Hi havia una vegada a Europa un territori sense nom i sense mapa. Alguns en deien el domini lingüístic de la llengua catalana. D'altres, territoris històrics del català. I alguns altres, Països Catalans. I encara hi havia qui parlava de comunitats autònomes d'una unitat superior de destí. La Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) necessitava un nom, apte per als seus propòsits i que evités de ferir sensibilitats habituades a anys de desconcert i submissió. I optà per un nom autoreferencial: territori Baròmetre. ¿No crea la mirada el seu propi objecte?

FUNDACC TENIA EL PROPÒSIT de fer un mapa contemporani d'aquest lloc. Volia cartografiar els usos i costums d'accés a la comunicació i la cultura dels seus habitants. Ningú no ho havia fet. Ningú no s'havia interessat per posar a disposició dels territoris que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó un mapa de la comunicació i la cultura per poder circular pel segle XXI. Un objectiu simple, però extremadament ambiciós i complex, que els impulsors de Fundacc acaben de presentar en públic.

COM SI REPRENGUESSIN UNA ANTIGA TRADICIÓ -la dels mapes portolans de l'Escola Mallorquina-, el Baròmetre vol ser la carta de navegació pels mars de la nostra realitat social, cultural i lingüística, però també un instrument de vertebració d'un mercat europeu de 13 milions amb voluntat de mantenir i fer valer la marca catalana. És en aquest sentit que el Baròmetre representa avui, com posà de manifest el president de Fundacc, Salvador Cardús, una gran infraestructura per al país. Per garantir-ne l'expertesa i la qualitat en la implementació, Fundacc compta amb dos socis tecnològics de primer nivell: l'empresa nord-americana Nielsen, número u mundial en estudis de mercat, que assegura la realització de l'estudi de camp a través d'una enquesta social a gran escala (40.000 enquestes de 45 minuts, distribuïdes en tres onades per any); i el centre de càlcul Odec, de València, líder en el processament integral d'enquestes.

S'HAVIA CREAT UNA GRAN EXPECTACIÓ en els sectors interessats -sobretot entre mitjans de comunicació i medis publicitaris, culturals i polítics- per conèixer els primers resultats del Baròmetre. I per comprovar fins a quin punt coincidien o no amb els resultats oferts per les dues empreses tradicionals d'estudi d'audiències a l'Estat (EGM-AIMC i TNS Sofres).

A LA VISTA DELS RESULTATS OFERTS EN OBERT per Fundacc (i consultables al seu web: www.fundacc.org), la potència d'aquest instrument per capgirar alguns tòpics i relats sobre els mateixos mitjans i les pràctiques culturals és indubtable. Per exemple, TV3: ¿és cert que està perdent el lideratge a Catalunya en benefici de Tele-5? El Baròmetre fa públiques unes dades d'impacte: per quota de pantalla (share), TV3 obté de mitjana durant el 2007 un 25,7 per cent de l'audiència, mentre que Tele-5 queda situada en un llunyà segon lloc (18,0), seguida per TVE -1 (15,7) i A 3 TV (14,0). Aquesta dada, resultat de la fotografia de 40.000 enquestats, resulta irrebatible. I confirma, contra els catastrofistes de tota mena i tal com han anat reiterant les enquestes del CAC, que TVC i el seu primer canal, TV3, continua sent el vaixell insígnia de la flota catalana.

AQUEST EXEMPLE, com d'altres que podríem examinar en detall a partir de creuaments entre variables tan interessants com identificació amb el país i la llengua, com el posicionament polític o l'opinió dels immigrants (el Baròmetre ha entrevistat 6.424 estrangers!), dóna una primera idea de com el Baròmetre obligarà a revisar els relats del país, de les seves fortaleses i de les seves servituds. ¿No diuen antropòlegs i sociòlegs que els relats tenen la funció de fundació del camp d'operacions? ¿No diuen filòsofs i lingüistes que tota descripció és un acte culturalment creador? ¿I que abans de l'acte regulador del camp hi ha l'acte fundador en forma de relat? Doncs, benvingut el Baròmetre, que ajudarà a construir la nova mirada i a activar nous relats en el camí de la refundació d'un lloc i d'un espai, el nostre país.