• Imprimir

BUSCANT UNA FÓRMULA QUE ENCARA NO S'HA TROBAT

Com es llegeix

Santi Nolla / Periodista

MONTESOL

La majoria de la gent llegeix per blocs. Aquesta és una de les conclusions a què van arribar alguns del ponents en el IV Congrés de Disseny Periodístic que es va celebrar la setmana passada a Barcelona. Peter Schumacher, de la Universitat de Trier (Alemanya) va fer una comparació entre la lectura dels diaris tabloides -l'AVUI, per exemple- i els llençols, aquells que són molt més grans de format. La majoria de gent prefereix el diari més petit i, sobretot, els textos més curts.

LA VELLA TRADICIÓ SOBRE EL FET QUE LA MILLOR fórmula de llegir era en diagonal s'està perdent. Ara, la gent llegeix els diaris per blocs, de manera similar a com es fa a les webs, "encara que tot depèn també de les diferents cultures", va afegir Schumacher, pensant que els xinesos, per exemple, llegeixen de dreta a esquerra.

LA GENT S'ATURA MÉS A LES PÀGINES QUE OBREN les seccions del diaris i passa molt més ràpidament sobre les altres pàgines. Ja no té tant en compte si les coses estan a dalt o a baix, decideix en funció del bloc que li sembla interessant, encara que els diaris s'organitzen prioritzant la part superior de les pàgines.

AL TEXT CENTRAL D'UNA PÀGINA VA A PARAR el 12% de l'atenció i el 5% als textos complementaris. Però la gent perd més temps llegint els textos petits complementaris que no pas la notícia central més grossa. Els anomenats balcons (textos petits, a manera de breus, per la part superior de les pàgines) tenen bastant de seguiment.

LA NORD-AMERICANA LAURA RUEL va presentar un altre estudi sobre com es llegeixen els diaris, però en aquesta ocasió a la xarxa, i va fer esment de les conclusions de l'informe Poynter 2007 amb metodologia eye trac research. La notícia més important a la xarxa és la que apareix per la part superior esquerra, i les més llegides són les que tenen els paràgrafs curts, amb punts i a part notoris. De la gent que llegeix als Estats Units, un 77% ho fa on line, un 60% als diaris llençols i un 53% als diaris tabloides.

RUEL VA PRESENTAR TAMBÉ UN ESTUDI sobre com es miren les fotografies, i va arribar a la conclusió que la majoria de gent mira la cara dels personatges que surten a la foto. Va posar un exemple d'una fotografia d'un jugador de beisbol nord-americà. Les dones van anar directament a mirar la cara de l'esportista. Els homes van mirar la cara i, en segon lloc, el paquet. Interessant estudi.

DESPRÉS D'UN PARELL DE DIES PARLANT sobre el disseny dels diaris, la gran conclusió és que s'han fet molts redissenys i que existeix una gran preocupació per poder competir amb la xarxa, però realment poca evolució. Els qui han fet el canvi no han volgut que fos un tractament de xoc sinó simplement un retoc, una adequació, però resulta evident que la premsa escrita es troba en un moment d'impàs.

NINGÚ NO S'ATREVEIX A CANVIAR LA FÓRMULA. Els diaris s'han modernitzat, han acollit nous continguts i s'estan adaptant a la convivència a la xarxa, però falta encara un pas més: fer aquell diari que parteixi de zero, sense cap referent anterior, perquè a la fi les seccions dels diaris poden ser ordenades de manera diferent, però són les mateixes a gairebé tots. La fórmula és la mateixa, però més ben elaborada.

NO ESTIC D'ACORD AMB ELS PROFETES que diuen que l'any 2043 desapareixeran els diaris de paper de pagament, ni amb les veus apocalíptiques que col·loquen la xarxa molt per sobre del paper. Moltes opinions, simplement, s'apunten a una moda en què és fàcil d'inscriure's, sense gaires arguments darrere. Els experts diuen que tant paper com xarxa són complementaris i, de fet, els lectors així els utilitzen.

ÉS CURIÓS, PERÒ, QUE QUAN ES FA REFERÈNCIA al format paper sempre es parla dels continguts i dels interessos dels lectors. En canvi, quan es fa de la xarxa, sempre es parla del suport. A Internet s'analitzen menys els continguts com a fets d'interès que en el paper. En canvi s'exigeix als diaris que siguin interessants en totes les pàgines, quan a la web es passen probablement moltes més notícies sense llegir que en els diaris.

EL PROBLEMA SÓN ELS RADICALS DEL PAPER, que entenen la xarxa com un enemic, en lloc de com un bon company de viatge. I els radicals d'Internet, que creuen que el paper pertany al juràssic. El camí encara és llarg i hi caben tots.

L'OBSESSIÓ PER REDISSENYAR ELS DIARIS obeeix ara a la necessitat de fer un canvi, però tots estan buscant una fórmula que encara no s'ha trobat. El disseny de les web ha evolucionat molt més ràpidament, segurament perquè als diaris es fixen més en els continguts i a la xarxa el més important és el suport. Per cert, un suport capaç, ara, d'oferir text, imatge i so sent molt més interactiu que els diaris de paper.