• Imprimir

Ultradreta impune

Pilar Rahola / Periodista i escriptora / www.pilarrahola.com

GUILLEM CIFRÉ

Inicio l'article sense saber si el nazi David Duke ha perpetrat el seu discurs d'odi a Barcelona. Com és conegut, diverses persones vàrem presentar un escrit a la fiscalia instant a la prohibició de l'acte, convençuts de l'apologia xenòfoba que pot fer l'exlíder del Ku Klux Klan. En coneixem els antecedents, el llibre antisemita que ha publicat i on reprodueix les teories nazis sobre els jueus, el seu pas triomfal pel congrés negacionista que es va fer a Iran, el llarg currículum nazi del personatge, de qui li fa d'ambaixador, el conegut feixista Canduela, i de qui empara l'acte, la llibreria Europa, focus, segons la policia, de propaganda nazi a tot el continent. Amb tots aquests elements, la denúncia era obligada. Més enllà, doncs, del final d'aquesta desgraciada història, vull agrair la sensibilitat de la fiscal Teresa Compte, l'interès de la qual per lluitar contra l'extrema dreta només queda frenada per la liberalitat amb què les lleis contemplen el fenomen. No així el capteniment de la conselleria d'Interior, tan equívoca en els seus plantejaments, que mereixerà, amb serenitat, un minuciós article. Saura i Delort, em temo, no s'han cobert de tota la glòria que hauria estat desitjable... També cal agrair les mostres de suport, els col·lectius que s'han afegit a la denúncia, les declaracions d'alguns polítics, i, en definitiva, la reacció indignada d'una societat que no pot entendre que un nazi passegi el seu verb podrit per Barcelona, i no passi res. Per cert, ha brillat per absència l'alcalde Jordi Hereu, el silenci del qual és molt trist... Tanmateix, podem dir, amb alegria continguda, que Barcelona ha estat la ciutat on més reacció hi ha hagut contra aquesta indesitjable visita. Haurà servit per al futur?

AL MARGE DEL REPUGNANT ASSUMPTE DUKE, val la pena fer algunes reflexions sobre la impunitat amb què treballa, ara com ara, l'extrema dreta, impunitat que neix d'una tolerància notable amb aquest fenomen, durant tots els anys de democràcia. No oblidem que fins a l'any que ve no es prohibiran les exaltacions franquistes al Valle de los Caídos, que una Fundació que enaltia quaranta anys de dictadura rebia subvencions públiques i que la família Franco ha vist garantits els seus privilegis durant dècades. El brou, doncs, d'aquest fenomen que ja agrupa desenes d'organitzacions i milers de militants ha anat bullint a l'empara d'anys d'irresponsable acció política. Alguna vegada ho he dit i ho repeteixo: la tolerància amb la intolerància és una forma de violència. Els resultats són, desgraciadament, ben coneguts. Quina és avui la situació? Primer, un creixement sostingut dels dos fenòmens en paral·lel: el polític i el violent. Tots els estudis parlen d'un creixement de la violència ultra, però, alhora, una part important dels vells líders skins s'han posat corbata, s'han rentant la llengua i ara volen fer política. En aquesta tessitura tenim personatges com el líder de Plataforma per Catalunya Josep Anglada, el líder de Democràcia Nacional Manuel Canduela o el mateix Pedro Varela, molt interessats a emular l'austríac Heider i el francès Le Pen. La seva guerra, ara, és l'emigració, on troben munició per a la demagògia feixista, i la seva imatge és d'ordre impol·lut. N'hi ha prou amb un exemple: la invitació a l'acte de Duke no permetia l'estètica skin i exigia anar ben vestit... Tots aquests personatges, malgrat haver mamat de les mamelles dels nostàlgics del franquisme, ara han abandonat una simbologia que consideren caduca, i miren cap a les noves tendències ultres europees. Amb compte amb aquest fenomen, perquè és, de lluny, el més perillós. Aquest és el motiu, si em permeten la autoreferència, que jo no volgués participar en un debat televisiu amb feixistes. Si caiem en el parany del debat públic, no tenim res a fer. El que hem de veure és com els combatem, i no fer xous televisius debatent amb feixistes. Davant aquest nou fenomen, és comprensible la liberalitat amb què el tractem? Només vull recordar que l'assassí de Guillem Agulló, Pedro Cuevas, es va presentar a les darreres municipals com a candidat, amb un partit, Alianza Nacional, que té els seus dirigents a la presó per tota mena de delictes de violència. No s'hauria hagut d'aplicar la llei de partits? O només serveix per a fotre els bascos? Que hagi servit la vergonya de Duke per començar a prendre'n nota. El fenomen creix, usa les noves tecnologies, es renta la cara, es posa corbata i va a les televisions. Darrere, però, hi batega la mateixa maldat, la mateixa covardia, la mateixa merda.