• Imprimir
• Enviar

DE FIL DE VINT

L'heroi que mata

Isabel-Clara Simó

Tinc a davant la fotografia d'un ser humà somrient. Es diu Vitali Kaloiev i acaba d'arribar a l'aeroport de Moscou; somriu perquè hi ha una multitud que l'aclama. Li han portat mantes i pastissos i el consideren un heroi. Ha matat un home però només ha passat poc més de tres anys a la presó (la condemna era de vuit anys, però després ha tingut rebaixes). Esperava, a Barcelona, al Prat, la seva dona i els seus fills que venien de Rússia per quedar-se amb ell a Catalunya. Però l'avió, un Tipolev 154, va xocar contra un Boeing i van morir-hi 75 persones. Kaloiev va dedicar la seva vida a identificar i trobar el controlador aeri que, segons ell, havia causat la tragèdia. Quan el va trobar, a Suïssa, el va matar amb disset punyalades. I per això el van empresonar. I per això l'aclamen. La gent deia: "Tu ets un vertader ser humà perquè has sabut venjar la teva família!".

Posa els cabells de punta, tot plegat. Esfereeix la desgràcia de perdre tota la gent que estimes. Esfereeix que apliquis la justícia per la teva pròpia mà, segons la ideologia de Rambo. Però esfereeix sobretot que la societat trobi que ha fet un bon acte, que la revenja sigui aplaudida, que el dret a matar sigui reconegut, que li diguin "autèntic ser humà"

Esfereeix que l'ull per ull -en les seves diferents vessants- sigui tan viu en l'ànima misteriosa i confusa de les persones. Sorprèn sobretot l'aclamació. No és que els seus compatriotes creguin que el va cegar la revenja, sinó que creuen que és un heroi. No és que el disculpin, sinó que creuen que va fer bé. Quantes ombres s'amaguen en el foscos circuits del nostre cervell? Esfereïdor.