• Imprimir
• Enviar

UN COP DE PORTA ALS MORROS A IBARRETXE

Què ha de fer Ibarretxe?

Vicenç Villatoro / Escriptor i periodista

JOAN CAMPS

Si l'objectiu de la política democràtica és solucionar els problemes de fons i no pas enquistar-los (cosa que de vegades es podria legítimament dubtar), la resposta socialista a la proposta d'Ibarretxe és un error estratègic greu. Com va ser greu el cop de porta al pla Ibarretxe, al seu moment. De la resposta del PP ja no val la pena ni parlar-ne. La proposta d'Ibarretxe és discutible, com tota proposta política, i s'hi pot estar legítimament en contra. Però això s'ha de raonar democràticament i s'ha de veure què provoca. No es pot simplement desautoritzar, caricaturitzar o convertir en una anècdota.

ZAPATERO D'UNA MANERA IMPLÍCITA i el president Montilla d'una manera explícita han dit que tot ideal polític s'ha de poder defensar i s'ha de poder assolir, sempre que es respectin les lleis. Mirem això mateix des de l'altra banda. Posem-nos en la pell d'una persona que creu que és desitjable la independència d'Euskadi i està disposat a aconseguir-la, tal com li demanen, dintre de la legalitat i els procediments pacífics i democràtics. Amb què es troba? I hi posem independència d'Euskadi per pura actualitat. Podríem parlar d'independència de Catalunya. O podríem parlar d'un salt endavant qualitatiu important en l'autogovern basc o català. Seria ben igual. Aquest independentista basc s'adreça a la democràcia espanyola i li diu que vol aconseguir la independència d'Euskadi sense violència, democràticament i sense vulnerar la llei. Què li respon la democràcia espanyola? Si li respon, com la vicepresidenta De la Vega "Constitución, Constitución y Constitución", malament rai. Amb aquesta Constitució espanyola, mai no es pot arribar a la independència d'Euskadi per mètodes legals. La Constitució mateixa nega aquesta via. És una Constitució que es fonamenta en la unitat indissoluble de la nació espanyola i que situa l'exèrcit com a garantia d'aquesta unitat indissoluble. Per tant, la mateixa democràcia que et demana que defensis el teu ideal dintre de la legalitat t'està dient que dintre de la legalitat aquest ideal no el podràs aconseguir mai.

CERTAMENT, ENS RESPONDRAN, HI HA UNA VIA democràtica per aconseguir la independència d'Euskadi, que la Constitució actual impedeix: la reforma legal de la Constitució. Si vostè vol aconseguir la independència dintre de la legalitat, promogui una reforma constitucional que la permeti, perquè la Constitució es pot reformar a través de procediments pacífics i democràtics. És veritat. Però què vol dir a la pràctica aquesta via? La reforma constitucional exigeix una majoria -i a més una majoria qualificada- al conjunt de l'Estat. Per tant, la democràcia espanyola li està dient a l'independentista basc que si vol aconseguir els seus objectius d'una manera pacífica i legal el que ha de fer és convèncer una immensa majoria dels espanyols, no tan sols a Euskadi, a tot l'Estat, que votin un canvi en la Constitució que permeti la independència. Certament, és una via. Però és una via condemnada d'entrada, una via impossible. El que sembla lògic és que quan un independentista basc es dirigeix a un sistema democràtic, aquesta democràcia li exigeixi tenir al darrere la majoria de la societat basca. Si es vol, fins i tot -i jo no hi estaria del tot d'acord- una majoria qualificada de la societat, per damunt del cinquanta per cent dels vots més un. El que no se li pot demanar és que aconsegueixi aquesta mateixa majoria qualificada a Càceres, a Almeria i a Burgos. Perquè llavors es podria donar el cas -purament hipotètic, però teòricament possible- que la proposta per la independència tingués el cent per cent del suport dels ciutadans bascos, però no fos possible per no tenir el suport de la majoria dels ciutadans de la resta de l'Estat. I això em sembla un contrasentit democràtic.

PER TANT, QUÈ HA DE FER UN INDEPENDENTISTA BASC? Què se li ofereix? Quina via democràtica i legal té al davant per aconseguir els seus objectius? La resposta de la democràcia espanyola -"Constitución, Constitución y Constitución", quan és més educada- no deixa cap marge de maniobra. No deixa cap porta oberta, encara que sigui llunyana i difícil. Què ha de fer Ibarretxe, per mantenir-se dintre de la legalitat estricta? Renunciar als seus objectius? Doncs llavors ja no podríem dir que qualsevol objectiu polític es pot defensar en el nostre ordenament constitucional, sempre que es faci de forma pacífica i democràtica. Els seus adversaris acusen Zapatero de donar ales als radicals. No sé gaire què vol dir aquesta frase. Però del que sí que es pot acusar Zapatero és de tallar les ales als nacionalistes que volen arribar als seus objectius per mètodes democràtics i pacífics. Sense adonar-se (o adonant-se'n, que és pitjor) que quan talla les ales a aquesta via, potser sí que n'està alimentat una altra. Si una força poderosa i constant com el nacionalisme democràtic basc queda acorralada contra la paret, sense marge de maniobra, no per això desapareixerà. Un cop de porta als morros a Ibarretxe, per segona vegada, no fa desaparèixer el problema. Al contrari: forma part del problema.