• Imprimir

Mikhalkov tanca la secció oficial de la Mostra amb una adaptació de 'Doce hombres sin piedad' que retrata Rússia

L'hora del judici a Venècia

Elisabet Cabeza

Nikita Mikhalkov va presentar ahir el film '12'
ALESSANDRO BIANCHI / REUTERS

A l'inici d'aquesta edició del Festival de Cine de Venècia es va presentar el remake de Sleuth (La huella) signat per Kenneth Branagh que al cine van protagonitzar Laurence Olivier i Michael Caine. Més enllà del plaer de contemplar Caine a l'altra banda del quadrilàter d'aquest thriller de cambra, molts es preguntaven si calia la revisió. I el dubte planava també sobre un dels films destinats a tancar la secció competitiva: 12, adaptació de Nikita Mikhalkov de Doce hombres sin piedad.

Una sospita que van dissipar ràpidament el film i la seva capacitat de transcendir la trama: el debat dels membres d'un jurat sobre la culpabilitat o innocència d'un noi acusat d'assassinat. La peça teatral de Reginald Rose, adaptada en un gloriós Estudio 1 de TVE i per Sidney Lumet al cine, invita ja a una reflexió sobre la justícia, però Mikhalkov hi emmiralla també un desolador retrat de Rússia que va de la guerra a Txetxènia fins a la confusió davant els procediments democràtics (com cada vegada que els membres del jurat voten a mà alçada), la burocràcia, la inèrcia, la corrupció... La llista és tan gran com el talent dels seus intèrprets, entre ells el mateix Mikhalkov. 12 va mantenir a la butaca més d'un crític amb vocació de fuga i va ser aplaudida amb entusiasme, força més que Caos, del veterà director egipci Youssef Chahine i Khaled Youssef, una intriga policial sobre fons de societat convulsa.

Quant als destinataris del palmarès que s'ha de fer públic avui al vespre, hi ha tanta divisió d'opinions com diversa ha estat la selecció. A la travessa de la crítica italiana, la producció francesa La graine et le mulet, d'Abdellatif Kechiche, continua encapçalant les apostes, però, tot i portar el segell de Hollywood menys necessitat del prestigi d'un Lleó d'Or, In the Valley of Elah, de Paul Haggis, tindria un lloc merescut al palmarès, com I'm Not There, de Todd Haynes, que guanya en la distància. I del naufragi italià, no se'n salva ni L'ora di punta de Vicenzo Marra, la gran esperança (fins ara) del cine autòcton.

El veredicte, en tot cas, està en mans de Zhang Yimou i els, esperem que pietosos, membres del jurat que presideix.

Mentre deliberaven, Jonathan Demme va presentar Man from Plains, un documental sobre Jimmy Carter. El director d'El silenci dels anyells confessa que, tal com està el seu país, "i l'absència de veritat als mitjans de comunicació", és normal que el documental sigui un gènere a l'alça. L'administració Bush l'indigna i segur que tornarà a la càrrega després del parèntesi d'un nou film de ficció que comença a rodar en dues setmanes amb Debra Winger. "Un guió magnífic" n'és el responsable... signat, curiosament, per la filla de Sidney Lumet.