• Imprimir

Els espais no convencionals i el carrer es mantenen com les icones de la Fira de Tàrrega

Tot espai serveix per al teatre

Teresa Bruna

La companyia Pomme d'Or va passejar la música per Tàrrega amb l'espectacle 'Macadam Piano'
MARTHA VILA

De moment, a la Fira de Tàrrega s'estan complint força bé els objectius del seu nou director, Jordi Colominas, pel que fa a la recuperació total del carrer i, per extensió, als espais no convencionals com ara el bosc, façanes, esplanades i contenidors. En les poques hores que portem de festival hem pogut constatar que els espectacles de l'off (els espontanis) es barregen amb els oficials, fins al punt que cal mirar el programa per saber del cert a quin costat pertanyen. La primera troballa en aquest aspecte ha estat el grup Kamchátka, catalans, que, amb un espectacle que porta el seu mateix nom, obliguen l'espectador a seguir-los.

Comencen el seu camí al carrer del Carme llençant les maletes des d'un balcó, i des d'allà emprenen un passeig fins a la plaça de la Vila, on qualsevol element desperta la curiositat. Humor i interacció amb el públic són les principals característiques de la singular cercavila.

Nosaltres també seguim el nostre camí i ens trobem amb Pomme d'Or, un pianista vestit d'etiqueta, assegut davant d'un piano de cua amb el qual interpreta un variat repertori dels grans mestres clàssics. L'espectacle es diu Macadam Piano i és creació i interpretació de Jean-Louis Cortes, vingut de França i a qui ja vam veure al Festival d'Avinyó dinamitzant la Plaça dels Papes. És un insòlit concert itinerant en què el virtuós mestre manté una doble concentració: conduir l'instrument, que porta rodes, i interpretar les peces.

Històries per a homes i dones bons és un dels espectacles en què la Fira s'ha implicat en la coproducció, ja que transcorre en un espai insòlit: una khaima àrab a la qual arribem per un camí traçat amb espelmes. El seu habitant, una mena de savi més pròxim a un mongol que a un príncep de Les 1001 nits, rep el públic amb un te i l'instal·la en uns coixins a terra. Kiku Mistu, intèrpret i artífex de la idea, és més efectiu que una clínica de rejoveniment, perquè tot just comença a parlar ens fa saltar al passat.

Als més joves, potser els portarà a la infància, tant pel discurs naïf de les històries com pel seu to paternalista. Contes per relaxar els infants i algun programador estressat. Una altra generació, la més hippie, era com si tornés a una trobada dels 60, de les que predisposaven a la meditació transcendental de les nits del Canet Rock.