• Imprimir

Todd Haynes presenta 'I'm Not There' a la Mostra de Venècia, un retrat calidoscòpic del músic nord-americà

"Un film complex com Bob Dylan"

Elisabet Cabeza

Todd Haynes i Richard Gere abraçant-se ahir a Venècia durant la presentació del film 'I'm Not There'
CHRISTOPHE SIMON / AFP

Patologies de personalitat múltiple a part, tothom gasta cares segons l'ocasió. Però I'm Not There, una de les pel·lícules més esperades a la secció competitiva d'aquesta Mostra de Venècia, s'ho agafa al peu de la lletra, en un retrat polièdric de Bob Dylan que encarnen sis actors diferents. El signa Todd Haynes, el director de Velvet Goldmine i Lejos del cielo i és la primera pel·lícula de ficció que el mateix Dylan aprova.

Destil·lant la informació de les cançons, entrevistes i la mateixa autobiografia del músic, Cròniques 1, l'objectiu era més l'essència del personatge que detalls biogràfics o el retrat d'un artista i el seu temps. D'això ja se n'encarrega l'extensa bibliografia generada per Dylan i documentals com el signat per Martin Scorsese.

I'm Not There desconcertarà potser els qui no coneguin prou el personatge o irritarà fins i tot els que s'han criat amb la seva música, però Haynes buscava captar el desordre, la relació entre vida privada i pública i la fragmentació dels records propis de quan es reexamina una vida. Un calidoscopi lligat per la música de Dylan -"una de les màquines del temps més eficients"- i el rostre de sis actors al servei del personatge, entre ells els de Christian Bale, Richard Gere, Heath Ledger i una mimètica Cate Blanchett, segurament un dels artificis més innecessaris de l'acrobàcia.

"Buscava una estructura oberta que permetés obrir el retrat de Dylan més que reduir-lo, com acostuma a passar amb els biòpics", explicava ahir a Venècia l'artífex de I'm Not There, "una pel·lícula tan complexa i contradictòria com el mateix Dylan, algú que està en permanent conflicte entre el que és i el que vol dir".

'Il dolce e l'amaro'

En un to oníric i d'homenatge confessat a Fellini, Haynes arrenca el recorregut amb un nen d'onze anys que s'identifica com Woody Guthrie i parla per Dylan en el moment en què decideix començar a cantar "sobre el món que l'envolta". Guthrie és un dels referents de la seva obra que serveixen per batejar els seus alter ego, com ho són també els noms de Rimbaud o Billy the Kid.

Més complicada sobre el paper que a la pantalla, I'm Not There porta el títol d'una "cançó oficialment no editada de Dylan de l'etapa dels Basement Tapes, una de les preferides dels seus fans".

També en secció oficial, la premsa, que a aquestes altures de festival també somia en la multipersonalitat o la clonació directament, va rebre amb moderat entusiasme la segona proposta italiana a competició, Il dolce e l'amaro, d'Andrea Porporati -nou retrat d'ascenció i caiguda d'un jove a la Cosa Nostra-, i Help me Eros, de Lee Kang Sheng, actor habitual d'un nom de culte en el nou cine d'autor asiàtic: Tsai Ming Liang.