• Imprimir

Entrevista: Carles Mallol El jove dramaturg empordanès estrena a la Sala Beckett 'Molta aigua', dirigida per Víctor Muñoz i Calafell

"El barri del Raval et permet un món molt de pel·lícula"

Andreu Gomila

Carles Mallol creu que el teatre català ha de buscar, sobretot, entretenir el públic
JOSEP LOSADA

Carles Mallol (Figueres, 1981) no para. A principis d'estiu va estrenar Tres vint-i-set al Versus, que va ser molt ben acollida per la crítica. Ara s'afegeix al cicle de nova dramatúrgia de la Sala Beckett amb Molta aigua, dirigida per Víctor Muñoz i Calafell i interpretada per Miquel Bonet, Sandra Monclús, Guillem Motos, Fina Rius i David Vert. Explica la història d'una parella i una família durant sis nits. "Una trobada casual serveix de detonant perquè les vides d'aquestes persones es vegin afectades", diu Mallol. S'estrena demà.

Diu que intenta trencar coses cada vegada que escriu una obra. Què trenca a 'Molta aigua'?

Parlo de trencar, però no a nivell de la dramatúrgia catalana o mundial, sinó en el meu procés de creació. Abans de Molta aigua, en les meves obres només mirava d'explicar coses, no hi havia misteri. Aquí, en canvi, he trencat la història. Explico com cinc personatges s'interrelacionen. Per una banda hi ha la família, pare, mare i fill, i, per l'altra, una parella. Tots s'uneixen a través de l'Òscar, el pare, que va cada nit al Raval i fa alguna cosa. Cadascú, amb les dades que té, s'imagina què fa l'Òscar, cadascú es munta la seva pròpia versió de la història.

És una obra narrativa, doncs?

Es parla molt, però no és una obra narrativa. Les versions de tots els personatges s'entrecreuen i xoquen. Com a espectador, dubtes sobre què és veritat. Porto a l'extrem les relacions familiars i entre amics. Intento que hi hagi misteri.

Què es trenca d'íntim a 'Molta aigua'?

Es trenca tot. Tenim una família que havia patit una crisi molt forta, fa temps. Però en el moment en què el fill deixa de confiar en els pares, tot es trenca de debò.

¿Les relacions familiars són avui dia impossibles?

Jo estic molt content amb la meva família. Però aquesta obsessió per voler-la mantenir unida, mantenir les aparences, és impossible. He begut molt de la sèrie A seis metros bajo tierra i del cinema de Michael Haneke.

El seu teatre, tot i la seva joventut, és molt estructurat, ortodox.

Bec sobretot de fonts audiovisuals: de fet, vaig estudiar primer comunicació audiovisual a la UAB. Encara m'estic formant. No m'ha anat malament seguir una certa ortodòxia. El que cal, tanmateix, és no parar de fer coses.

Diu també que és una mica germànic. En què es nota?

Són els autors que m'agraden, com Meyenburg o Schimmelpfennig, o el director de cinema Michael Haneke. Sempre parlen de relacions crues, personals, portades a l'extrem.

Quin atractiu té per a un dramaturg d'ara el Raval?

El Raval em permetia un món molt de pel·lícula. No surt mai explícitament a l'obra, però tothom en parla. El mostro com un barri fosc, entre modern i antic. Volia ambientar l'obra en un lloc concret, no que fos abstracta en les localitzacions. La situació exacta de l'obra és, de fet, a Gràcia.

No parleu del Raval dels pinxos i les putes que tant ha agradat a certa generació d'autors.

No, no apareixen ni pinxos ni putes. Hi surt una cosa fosca. Potser hi té a veure que hi vaig treballar molt de temps amb el meu grup Àrea Tangent.

Un autor de 26 anys, què espera del teatre català?

Espero que tiri endavant i que mantingui l'espectador entretingut. No ha de ser excessivament intel·lectual ni tampoc una entelèquia cultural. Tampoc no hem d'anar cap a l'entreteniment absolut, però ha de fer sentir coses a l'espectador. Jo mateix he escrit Molta aigua amb la intenció de commoure'm emocionalment, de remoure l'espectador. A més, és molt diferent de Tres vint-i-set.