• Imprimir

El Teatre Poliorama obre temporada amb 'El llibertí', d'Eric-Emmanuel Schmitt, amb Ramon Madaula interpretant el paper d'un Diderot envoltat de dones

Seduccions filosòfiques

Teresa Bruna

Ramon Madaula i Joan Lluís Bozzo, protagonista i director, respectivament, de l'espectacle que ocuparà l'escenari que 'El mètode Grönholm' ha retingut tres anys
JOSEP LOSADA

L'aparent quietud teatral de l'agost comença a donar fruits: el Poliorama acull a partir de dijous en sessions prèvies i del dia 14 en estrena oficial El llibertí, d'Eric-Emmanuel Schmitt, un espectacle amb tots els ingredients per ser un èxit. "Si no funciona és per culpa nostra, el text és molt brillant", assegura Ramon Madaula, protagonista artístic i de la idea, i home absolutament enamorat de l'obra, en la qual també intervé com a coproductor. Els altres ingredients són: Laura Conejero, Marta Millà, Nausicaa Bonnín, Paula Vives i Jofre Borràs, cares conegudes de provada solvència al teatre i a la televisió; escenografia i vestuari de Montse Amenós, il·luminació d'Ignasi Morros, traducció d'Esteve Miralles i direcció de Joan Lluís Bozzo. Si afegim que ocupa l'espai que durant tres anys ha escalfat El mètode Grönholm, doncs tot ha d'anar rodat!

El text s'esplaia en el pensament de Diderot, escriptor i filòsof francès, editor de la primera Enciclopèdia Universal. "Eric-Emmanuel Schmitt és llicenciat en filosofia. Té escrits amb pensaments seus", puntualitza Madaula. De fet, Diderot és el filòsof de capçalera de l'autor: "Va ser una de les meves passions juvenils i l'objecte dels meus estudis universitaris", havia dit, després de disfrutar de tres anys de representacions arreu del món d'una obra sobre la qual ell mateix declara: "És la més divertida de les meves comèdies. La vaig escriure per celebrar la primavera amb sentiment de renaixença i d'energia vital".

L'argument

Diderot passa una vetllada al pavelló de caça del baró d'Holbach, on coneix Mme. Therbouche, pintora, que li demana de posar despullat. La dona ho aprofitarà per anar teixint un enigmàtic tel de seducció.

La història parteix d'una situació real: "Tot el joc escènic s'articula a partir del fet que Diderot havia encarregat l'entrada de moral a Jean-Jacques Rousseau, un dels erudits col·laboradors de l'Enciclopèdia. Arriba la notícia que Rousseau s'ha escaquejat i el capítol s'ha de tancar. Diderot es veu obligat a improvisar una definició de moral, però cada vegada que ho intenta succeeix un fet al seu voltant que es contradiu amb el que està escrivint, així que es veu obligat a canviar-ho", explica Madaula. El director, Joan Lluís Bozzo, també ha hagut d'aprofundir en el pensament de Diderot: "La seva filosofia està basada en la contradicció i Schmitt l'ha portat magistralment al teatre en clau de vodevil filosòfic. Diderot creu que la contradicció es l'única manera d'avançar en el terme moral, perquè hi ha moltes morals diferents i contradictòries entre elles. A partir d'aquí sorgeix el gran debat entre la llibertat i la responsabilitat".

El contingut filosòfic de l'obra no s'atura aquí. "També planteja la guerra de sexes. Tots sabem com es guanya i com es perd. Funciona per tòpics i aquí hi surten tots, però passats pel sedàs de gent intel·ligent", diu Esteve Miralles, que concreta: "És una comèdia de dones, elles hi posen el desafiament".

Un projecte de Madaula

Ramon Madaula va ser qui va voler portar al teatre el text de Schmitt. "M'agraden els textos que parlen de gent que envejo! Jo envejo Rusiñol i envejo Diderot. Són homes que ens donen llum, que ens ensenyen", diu. Després de saber que podia adquirir els drets, va anar a buscar en Bozzo: "Vaig sentir que era el meu padrí, ell va convèncer 3xtr3s!".

"El mèrit és del Ramon, ell va moure la producció. I t'he de dir que el fet que l'actor principal sigui el que ha generat el projecte és una cosa que es nota molt", diu Bozzo. 3xtr3s ha compartit feina amb Ramon Madaula i el seu germà Joan.

Per a Madaula ha estat una experiència gratificant: "Els actors estem acostumats a viure en un núvol. Treballem bé perquè ens interessa agradar, però ara disfruto molt d'això d'estar pendent de la taquilla, és com viure en el món real. Penses molt en el públic", diu.

Assaig al Poliorama

Hem disfrutat del privilegi d'assistir a un assaig. Fa respecte, és entrar en un espai íntim, però ens hi anem acostumant. Ens ha tocat l'escena en què la pintora explica a Diderot per què el vol seduir. Per no descobrir-vos-en més del compte, anem a la descripció que Laura Conejero ens havia fet del seu personatge: "És una dona valenta, rebel, que sap que viu en un món on manen els homes. S'inventa un personatge per venjar-se de tot el que ells l'han fet patir. Vol el rol de guanyadora". No hem vist si al final hi ha marro. Després ens toca una escena entre Diderot i la nena d'Holbach (Nausicaa Bonnín), una adolescent verge amb totes les hormones a punt perquè l'estreni un filòsof madur. Carai de Diderot!

L'obra transcorre en temps real sempre al mateix espai. "Ha tingut l'elegància d'escriure un text que dura 1 hora i 40 minuts", diu Bozzo. És fascinant veure'l dirigir, sembla que els injecti els sentiments. Els fa un dictat sonor entonant paraules molt quotidianes que tenen el mateix sentit que les del text, més il·lustrades. Els actors, professionals fins al moll de l'os, ho treuen a la primera.

Encara vam veure l'escena en què el baronet (Jofre Borràs) està esfereït perquè no s'ha escrit el concepte moral, i s'ha de fer a corre-cuita. Diderot resol la situació d'una manera sorprenent i filosòfica, que encara avui es manté a l'Enciclopédie. Espereu, però, a mirar-la després de veure l'obra!