• Imprimir

El director de 'Crash' critica el paper dels EUA a la guerra a 'In the Valley of Elah', primera gran ovació a la Mostra de Venècia

Haggis i la veritat incòmoda de l'Iraq

Elisabet Cabeza

Charlize Theron i Paul Haggis han presentat amb èxit a Venècia 'In the Valley of Elah'
CHRISTOPHE SIMON / AFP

El paper de les tropes americanes a l'Iraq va ser abordat ahir de nou a Venècia després de Reported, de Brian de Palma. Aquesta vegada, de la mà de Paul Haggis i In the Valley of Elah, primera gran ovació a la secció competitiva.

El títol respon a la vall bíblica on David es va enfrontar a Goliat, un camp de batalla transitat, a la pel·lícula, per un militar jubilat a la recerca del seu fill: un soldat desaparegut després de tornar del front iraquià. Entre els incomptables encerts de Paul Haggis, hi ha el d'haver escollit Tommy Lee Jones per encarnar aquest pare. L'actor s'emmotlla fins al gest aparentment més insignificant en la pell d'un veterà que mira amb cansament un país que ja no entén. En el seu viatge per aclarir què li ha passat al seu fill, descobreix aviat que ha estat brutalment assassinat. Però el que podria haver basculat cap al thriller o un drama judicial, agafa volada per clamar contra una guerra absurda. No només per a l'Iraq sinó per a uns EUA incòmodes en el paper de Goliat.

I Haggis és implacable en el retrat de les contradiccions portes endins, en un pas de gegant, també, per al director de l'oscaritzada Crash que l'acosta al mestre per a qui va escriure Million Dollar Baby. Clint Eastwood hauria pogut signar In the Valley of Elah i, de fet, va ser qui va ajudar Haggis a trobar finançament quan aquest va començar a engegar el projecte l'any 2003.

Més enllà de la moda

"Em fa gràcia -deia ahir Haggis- que ara es digui que Hollywood s'ha llançat a la moda de films sobre l'Iraq, ara que a casa quasi tothom hi està en contra, però s'obliden que, en cine, cal temps i que un projecte com aquest triga anys a aixecar-se. Quan vaig començar a escriure, la guerra de Bush encara tenia el suport del 80 per cent de la població".

Sense els artificis per lligar el crim i la redempció de què pecava Crash, el nou fresc de Haggis reflexiona sense costures sobre la política a través del drama personal, recollint l'essència dels clàssics de Hollywood. Ell mateix citava ahir de referent Els millors anys de la nostra vida, de William Wyler, per deixar clar que no ha "descobert res nou".

Però això no li treu mèrit a un film impregnat d'una tristesa irreparable, la que es pot llegir, per exemple, als ulls de Susan Sarandon -que interpreta la mare del soldat mort-, quan li ensenyen les restes del seu fill. Haggis, amb un avi excombatent de la I Guerra Mundial i el pare, de la Segona, aboca tot el seu talent en escenes com aquesta, aprofundint en un dels temes recurrents a la seva carrera: l'amor filial. Charlize Theron encaixa aquí en el personatge d'una detectiu i mare soltera que ajuda Tommy Lee Jones a assumir la veritat incòmoda: la difícil reconciliació d'una guerra injustificable i el paper dels qui s'envia al front.

Després de Venècia, In the Valley of Elah té assegurat un llarg camí que probablement apuntarà als Oscars. D'un altre calibre, en canvi, van ser les dues produccions presentades ahir a concurs, signades per dos cineastes europeus veterans, consistents en la seva obra i el públic que congreguen: Eric Rohmer i Ken Loach. Rohmer amb El romance de Astrea y Celadón [que s'estrenarà dimecres a les pantalles catalanes], adaptació del clàssic de la literatura francesa d'Honoré d'Urfé poblat per pastors en una Gàl·lia de llegenda, i Loach amb It's a Free World, denúncia de les condicions de treball dels immigrants amb o sense papers al Regne Unit.