• Imprimir

Ang Lee torna a la Xina amb una història d'amor-odi al Xangai dels anys 40 i Kenneth Branagh revisita 'La huella'

'Lust in Translation' a Venècia

Elisabet Cabeza

Law, Branagh i Caine posant en la presentació de 'Sleuth' ahir a la Mostra de Venècia, que també va veure l'estrena de 'Lust, Caution', el nou film d'Ang Lee (a baix)
AFP / EFE

Anunciada amb el poc seductor títol de Lust, Caution (Luxúria, perill) i la notícia del segell de "no apta per a menors de 17 anys als EUA", ahir es va presentar a Venècia el nou treball d'Ang Lee. Una història que marca el retorn del cineasta taiwanès a Xina després d'un llarg parèntesi a Hollywood coronat amb l'èxit de Brokeback Mountain.

Si aquest títol va començar a la Mostra de fa dos anys el seu triomfal recorregut fins als Oscars, Lust, Caution no té tants números per al consens entre la crítica, tot i compartir-hi cert perfum d'escàndol. En aquesta ocasió, no per posar dos cowboys al mateix llit, sinó per mostrar explícitament les relacions sexuals de la parella protagonista: ella, una actriu debutant reclutada per fer d'espia; ell, un col·laboracionista de l'exèrcit japonès. La història transcorre entre Hong Kong i Xangai als anys 40, en plena ocupació nipona.

Tony Leung, l'estrella preferida de Wong Kar-Wai, es posa en la pell d'un hieràtic funcionari policial que fa hores extres als calabossos de tortura. I és a través de la seva mirada i escasses rèpliques que el públic ha d'imaginar-ne els detalls. Tant explícit es mostra Ang Lee en les escenes de sexe com el·líptic en les de violència, i l'única vegada que el personatge de Leung l'exerceix és, justament, al llit. De la protagonista se n'encarrega la debutant Wang Jiazhi, en un impressionant tour de force -tractant-se d'una primera pel·lícula- que no passarà desapercebut. És ella qui porta sobre les espatlles bona part del pes del relat i d'una relació amor-odi que es construeix en el no dit.

Perspectiva

Llàstima que, a la trobada amb la premsa, amb certs problemes de traducció, les explicacions sobre Lust, Caution tinguessin més aire de Lost in Translation que altra cosa. Polèmiques de qualificacions al marge, sobre les quals Ang Lee va passar de puntetes, el cineasta sí que va comentar el seu retorn a un rodatge en xinès. Amb un peu a Orient i l'altre a Occident, "és més fàcil entendre una i altra cultura; la perspectiva només la tens en la distància".

Qüestió de perspectiva també per a l'etiqueta del segon film presentat a competició a la Mostra: remake o no remake? Kenneth Branagh, en la pell del director de Sleuth, ho té clar: "Amb els clàssics, i en això hi tinc certa experiència, no és pas un problema revisitar els textos i fer-ne nous muntatges". I és el que ha fet amb el text teatral d'Anthony Shaffer que Joseph Manckiewicz va adaptar al cinema l'any 1972, un duel fet a mida per al lluïment de dos actors estrenat a casa nostra com La huella. En aquella ocasió van ser Lawrence Olivier, en la pell d'un marit gelós, i Michael Caine en la del jove seductor que ha enamorat la seva dona. Ara és Caine qui assumeix el paper d'Olivier i Jude Law el de l'amant, en un joc de cadires musicals perquè els cinèfils hi suquin pa: el segon paper de Caine que repeteix Law (després d'Alfie) i la presència de l'hereu shakespearià d'Olivier, Branagh, rere la càmera.

A mig camí entre el relat psicològic i el thriller, el material ha passat, per a aquesta nova adaptació al cine, per les mans del premi Nobel anglès Harold Pinter, amb una retallada important de text i un gir argumental de pes al tercer acte.