• Imprimir

L'adaptació d'una novel·la d'Ian McEwan i la producció catalana 'Rec', en la primera jornada de Venècia

'Expiació' de cine

Elisabet Cabeza

Manuela Velasco durant la presentació de 'Rec', de Jaume Balagueró, que és a Venècia fora de concurs
C. SIMON / AFP

Després d'Orgull i prejudici, el jove director britànic Joe Wright i Keira Knightley repeteixen tàndem per explorar el pecat i la culpa de la mà d'Ian McEwan i Expiació, "una de les millors novel·les de la literatura contemporània". Ho afirmava ahir rotund a la jornada inaugural de Venècia qui n'ha signat l'adaptació al cine, Christopher Hampton. I la complexitat de l'empresa s'endevina a la pantalla. Hampton, autor entre d'altres de l'oscaritzat guió de Les amistats perilloses de Stephen Frears, diu que va ser triat pel mateix Ian McEwan per escriure la versió cinematogràfica d'Atonement (Expiació). A l'altre costat no hi tenia ningú tan experimentat com Frears, però assegura que Joe Wright, en el seu segon llargmetratge, va ser extremadament "lúcid sobre el que volia": una estilització del drama que aprofita la imaginació de la narradora per a una posada en escena lírica, amb coreografiats plans seqüència, tot i que el drama transiti per una mica menys d'artifici.

Wright s'esforça també a introduir la mirada de la protagonista, una nena que precipita el drama en la història d'amor entre la seva germana (Knightley) i un mosso que treballa a l'aristocràtica mansió familiar (James McAvoy). Del personatge de la narradora se n'encarreguen tres actrius, una d'elles Vanessa Redgrave, que assumeix el personatge en l'últim tram de la seva vida per aclarir a l'espectador, si calia, que el relat és fruit d'una memòria personal i que aquesta sol deixar "borrosa la frontera entre la realitat i la ficció".

Aquesta mateixa expressió la va recollir Keira Knightley ahir a la roda de premsa, en un intent per reconduir l'atenció cap a Atonement, perquè de fet la pregunta anava per "Com se sent quan li donen més corbes amb retocs digitals?" a un cos que aquest film torna a revelar ben magre. I va fer el mateix quan se li va demanar per un rànquing de millors petoners de cine: entre Johnny Depp i Orlando Bloom -a Piratas del Caribe- es queda amb James McAvoy, "el millor, sens dubte!"... Es veu que la penitència no només és cosa de la ficció, almenys per als qui salivaven més per McEwan.

Fora de concurs, es va projectar la producció catalana Rec. És la tercera vegada que Jaume Balagueró porta film a Venècia i ho ha fet amb una pel·lícula codirigida amb Paco Plaza. Els atreia reflexionar sobre la por i l'angoixa "en directe". La referència més immediata que citen és Cops, un reality sobre rodes que segueix la policia de Nova York. Aquí és un equip de tele local que durant un reportatge sobre bombers de Barcelona cau en mans d'uns zombis que, minuts abans, passaven per pacífics veïns de l'Eixample.