• Imprimir
• Enviar

La 'WTF Jam Session' de la sala Jamboree celebra cinc anys de música en directe ininterrompuda oferint la mescla més heterodoxa de jazz, 'funk' i 'hip-hop'

Dilluns de fusió

Jaume Pi

Llibert Fortuny i el seu quartet van obrir la 'WTF Jam Session' de dilluns passat al Jamboree, una cita que enguany celebra cinc anys
XAVIER BERTRAL

Des de fa cinc anys, un centenar d'ànimes es reuneixen cada dilluns amb nocturnitat en un local del centre de Barcelona. No és cap conspiració -o potser sí-; és la WTF Jam Session, un concepte de jam session únic a la ciutat, a la sala Jamboree. Músics de tota mena i condició hi posen el ritme. Jazz, funk, hip-hop, r'n'b, soul, música llatina i un llarg etcètera són els ingredients, però què hi pot passar cada dilluns és una autèntica incògnita, també per als seus protagonistes.

El culpable del disbarat té nom i cognom: Aurelio Santos. Ell organitza cada dilluns la trobada i coordina, presenta i anima el personal fins a la matinada. "Què és? No ho sé exactament, però sí sé que l'actitud és la mateixa de fa cinc anys, i amb més músics i públic", diu. És curiosa l'explicació de com va sortir la idea: "En essència, fa més de vuit anys a casa meva. Allí convocava amics molt diversos de la música electrònica i el món del hip-hop, però la casa se'm va fer petita. Feia temps que estava vinculat al Jamboree i vaig proposar de fer-hi una jam cada dilluns però amb un toc diferent".

I realment és diferent. La jam s'organitza -és un dir- en dues parts. La primera respecta els estàndards de jazz de tota la vida i a poc a poc van pujant nous músics i nous matisos. La segona part és un autèntic descontrol ordenat, un xou en què es mesclen els estils indiscriminadament i el públic vibra enfervorit amb la capacitat d'improvisació i el ritme frenètic que li serveixen des de l'escenari. Cada dilluns igual, però cada dilluns diferent. "En cada jam, l'únic que puc assegurar és que vindran els del quartet inicial, que són els músics contractats. Després no sabem com acabarem", comenta Santos.

Batalla per la música

Fent balanç dels cinc anys, per a Aurelio no tot són flors i violes, sobretot pel que fa a com es tracta la música en viu a Barcelona. "Està sent una experiència molt positiva en la part creativa però una mica decebedora en altres aspectes", admet, ja que "ens pensem que a Barcelona som la pera, però la realitat és que aquí les associacions de músics no es defensen a si mateixes, i l'Ajuntament cada cop tanca més locals, cosa que vol dir que en aquests anys no s'estan fent bé les coses". Per això, "jo veig cada dilluns com una batalla per la música en directe i el simple fet que ho puguem fer ja és una victòria".

Una batalla que sobretot lliuren els músics. És el cas del saxofonista Llibert Fortuny, insigne representant del jazz de casa nostra i una de les cares conegudes que s'acosta els dilluns que pot per la jam. Hi és des del principi, el 2001, i se'n declara un apassionat. "És una de les coses més grans que han passat a Barcelona els últims anys i no se'n parla -sentencia-. Ha estat com una illa de llibertat que, a més, ha funcionat perfectament, més que qualsevol projecte musical que pugui haver-hi aquí". Per a molts músics com el mateix Fortuny, la jam ha estat un banc de proves, un punt de reunió, d'idees i desenvolupament professional. "Personalment, les entenc com un laboratori, aquí vaig començar a experimentar amb els pedals, i sempre fa l'efecte que pots fer el que vulguis sense que et jutgin".

I és que en aquests cinc anys hi ha passat de tot, i els músics més destacats de l'escena catalana s'hi han passejat oferint-se en estat pur, nus d'artificis. Una cita de fusió que ja és un clàssic, dilluns rere dilluns.