• Imprimir

Entrevista: Jordi Corominas. S'estrena com a director artístic de la Fira de Tàrrega, un càrrec que ocuparà els pròxims quatre anys

"El teatre de carrer és al nom, és el nostre ADN"

Teresa Bruna

Jordi Corominas ha treballat durant més d'un any amb el seu equip per dissenyar un programa on destaquen els nous llenguatges de carrer
RUTH MARIGOT

Va començar d'actor al carrer, amb el grup d'animació Pamipipa, i confirmant allò que la il·lusió de la primera feina mai s'oblida, Jordi Corominas ha abocat la seva energia a renovar les possibilitats del gènere aportant la seva creativitat i la seva experiència al disseny de programacions culturals i celebracions. Per altra banda, ha alternat la gestió i la producció teatral amb la direcció artística de festivals. La seva última feina ha estat la de coordinador de projectes de Comediants. Amb aquest currículum, tard o d'hora havia d'anar a parar a Tàrrega!

Quant es triga a preparar una fira?

Jo vaig demanar, sobretot, temps. El nomenament es va produir pels volts de Sant Joan del 2006. Vaig tenir l'oportunitat de ser un observador privilegiat de la passada edició, veure'n l'estil. També volia copsar la imatge que es tenia de la Fira de Tàrrega al circuit dels grans festivals, com la perceben els programadors, les companyies, els creadors catalans.

Essencialment, què ha canviat?

Hem treballat per acomodar-la als grans canvis que han sofert les arts escèniques. En els últims anys han sorgit multitud de fires i les estratègies de presentació han canviat força. Ja no té gaire sentit que nosaltres presentem Rubianes o Focus, per citar els més emblemàtics, perquè ja tenen altres canals. La Fira ha de servir per a companyies que tinguin els circuits més complicats, gèneres mes atípics. Per a aquella gent que aposta per anar una mica més enllà dels circuits convencionals.

I es presenten o els aneu a buscar?

Obrim un període en què companyies de tot el món presenten propostes. N'hem rebut més de 800. Per altra banda, vaig iniciar un diàleg amb creadors que jo sabia que tenien coses a dir per estimular-los i oferir-los la possibilitat de presentar-se aquest any a Tàrrega. També viatjo i veig el que està passant a Europa, les tendències de carrer...

No hi ha massa obres a Tàrrega?

Hem apostat per reduir el nombre d'espectacles a pocs més de 60 perquè es puguin presentar en les millors condicions. Això vol dir que als espectacles de sala la companyia tingui temps d'enfocar, de muntar... les companyies porten un disseny de llums, de so. Al lloc on en un dia n'hi podien actuar cinc, ara hi actuen dues com a màxim. El creador ha de mostrar les obres en les condicions en què les ha imaginat. Si l'ha pensat per a 500 persones, intentarem que la vegin 500 persones, no 5.000.

Veig un reforç del teatre al carrer...

Tàrrega és i serà un gran aparador on conviuen circ, dansa, text, cabaret, objectes... Però el tret que conforma la nostra personalitat és el carrer. És al nom de la fira, és el nostre ADN. I amb carrer vull dir plaça, façana, bosc... Formes diferents d'utilitzar els espais oberts, públics, no convencionals. I no és només animació, festa, itinerant. També vol dir gran format, dansa. Vol dir coses que estan passant a Europa, on es creen espectacles a mida per a llocs concrets en complicitat amb el paisatge.

'Braakland', de la Cia. Dakar, tindria aquestes característiques?

Del tot! Portarem l'espectador a un camp obert, eixut, a 7 km de Tàrrega. L'espai escènic serà tot el que la seva vista abastarà, amb llum de dia, sense text, ni banda sonora... Un espectacle molt cinematogràfic que descriu paisatges molt durs, amb gent abandonada al seu destí. És molt contundent, gens agraït, gens fàcil... Però està be que Tàrrega incorpori espectacles que renovin l'imaginari de l'espectador!

De trencador, ho sembla...

Ho és! Com Barra, de Jordà Ferré, que transcorre en un bar totalment automatitzat amb tota mena de mecanismes i de ginys. Darrere hi ha una història fantàstica, tendra. Una història diferent.

El veig content amb la collita!

És que hem contactat amb creadors atípics com en Kiku Mistu, que ve del món de la performance i la instal·lació. Ha construït una gran haima on explica contes filosòfics. Allà és tan important el clímax, les catifes, els coixins, el te... com la història que explica. Busca un nou joc amb l'espectador, un ritual renovat, una relació diferent. I com Josep Pere Peyró, que treballa amb una companyia multiètnica. Ara és al Camerun preparant l'espectacle. Recull l'estil de la narrativa del nord d'Àfrica, la història de plaça, el narrador oral...

Hi ha prou presència catalana?

El Patronat estableix que el 50% d'espectacles han de ser catalans, el 25% espanyols i el 25 % estrangers. L'aposta per la presència catalana és indiscutible. Ens hi hem jugat la pell perquè Deambulants, la companyia que obre el festival, pugui fer el salt a Europa i al món. Vindrà Leandre, que té prestigi internacional en teatre de carrer, Fadunito, una companyia jove de teatre d'animació que s'ha fet un nom. En dansa tenim Roseland Musical, Premi Nacional de dansa, i Senza Tempo! Aquesta complicitat amb els creadors catalans, amb la voluntat que Tàrrega sigui el seu gran impuls per créixer, està feta a consciència, molt ben traçada des de sempre.