• Imprimir

El Festival de la Porta Ferrada estrena 'Les noces' amb el New York City Ballet i la Capella de Sant Petersburg

El repte Stravinsky

Andreu Gomila

El madrileny Joaquín de Luz és un dels ballarins principals del New York City Ballet
JORDI FERRANDO

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols acollirà avui un esdeveniment que passa poques vegades, i menys al nostre país: la posada en escena de Les noces, d'Igor Stravinsky, de la mà del New York City Ballet, amb el cor de solistes de la Capella de Sant Petersburg. Al capdavant hi ha el ballarí Joaquín de Luz, una de les estrelles de la dansa clàssica als escenaris nord-americans que també ha estat solista de l'American Ballet Theatre, l'altra gran companyia novaiorquesa.

"Poca gent s'atreveix amb Les noces, ja que es tracta d'una obra molt complexa, amb moltes notes, i amb una música tan rica que has de saber ben bé com escometre-la. N'has de saber molt", ens diu De Luz. El solista madrileny del New York City Ballet destaca que l'obra de Stravinsky és una peça escrita expressament per a ballet que explica la història d'un matrimoni de conveniència a la Rússia dels tsars. "Hi ha molt de dolor, molta angoixa", assenyala De Luz.

Per a qualsevol ballarí, Les noces és un desafiament. I més en aquest muntatge pensat pel coreògraf danès Nilas Martins, que, segons apunta De Luz, li està donant moltes oportunitats. La veu del cor i la música en directe dalt de l'escenari dificulten encara més les coses, tot i que el solista deixa clar que aquesta "és la millor opció". "Ho sentim més", afegeix.

La comunicació entre el cos de ballarins, el cor i els músics obliga els tres elements a un encaix gairebé perfecte perquè res no desentoni. De Luz apunta que no ha estat fàcil, tot i que tractant-se d'un grup vocal rus, les coses ho semblen. "Per a ells el ballet representa el mateix que el futbol per a nosaltres", diu.

El solista és un dels exponents -ja consolidat- de la dansa clàssica nascuda a l'Estat i, sobretot, del ballet de Víctor Ullate. Va deixar-lo de ben jove, però no es penedeix gens d'haver-hi passat, sobretot quan repassa amb qui va asseure's a classe. "Gairebé tots són ara primers ballarins als millors ballets del món", recorda. Es refereix, entre d'altres, a Ángel Corella i a Tamara Rojo. Gràcies a tots ells, "el ballet clàssic s'està començant a moure" a la Península. Els festivals, com el de la Porta Ferrada, que produeix aquestes Noces, també estan posant el seu granet de sorra "perquè les coses canviïn", remarca De Luz.

El ballarí no amaga que li agradaria que Madrid o Barcelona fossin com Nova York, amb dues companyies que són unes "màquines immenses" i amb molt de públic. "El New York City Ballet i l'American Ballet fan la temporada alhora i sempre tenen ple", assegura. El pas de l'un a l'altre experimentat per De Luz li ha permès passar d'un estil més clàssic a un altre de més contemporani.