• Imprimir

En el 30 aniversari de la mort d'Elvis Presley, la ciutat de Memphis organitza una setmana d'actes, entre els quals destaca un concert virtual del Rei del Rock

Més viu que mai

J.M. Hernández Ripoll

Tot i que han passat més de 50 anys des del debut d'Elvis, el Rei del Rock segueix ben viu
ARXIU

La tecnologia fa miracles. Dijous que ve, 16 d'agost, es commemorarà el 30 aniversari de la mort d'Elvis Presley i, aquest mateix dia, la seva imatge es projectarà a l'escenari del FedEx Forum de Memphis per unir la seva veu enllaunada amb el directe d'un bon nombre de músics i intèrprets que van coincidir amb ell en vida. Cosa de bruixes? No, més aviat es tracta d'una estratègia de màrqueting que s'afegeix al més d'un centenar d'actes que s'organitzaran des d'ahir al voltant de Graceland, la mansió que el Rei del Rock va construir una desena de quilòmetres al sud de la ciutat i que cada any visiten més de 600.000 persones.

Amb festivals de tribut com el que se celebrarà dijous que ve, no és estrany pensar que així es continua engreixant la llegenda que encara és viu. Elvis Presley tindria ara 72 anys i comptaria amb unes rendes multimilionàries produïdes pel més d'un bilió de discos venuts. No existeix en tot el món cap altre artista que hagi estat capaç de superar una xifra tan esgarrifosa. Va ser el rei en vida, però la mort l'ha transformat en un déu.

Elvis Presley Enterprises

La marca Elvis Presley Enterprises (EPE) controla fins al més mínim detall de tot allò que fa referència a la figura d'un home de costums dissipades que va anar perdent les formes i caient lentament en una decrepitud que se'l va endur a la tomba.

Quan el migdia del 16 d'agost de 1977 el mànager Jerry Esposito es troba amb el cadàver d'Elvis Presley tancat al seu lavabo personal de Graceland, el planeta es va trasbalsar. Les autoritats de Memphis i de l'Estat de Tennessee, conscients de la immensa popularitat del seu fill predilecte, van amagar l'informe mèdic en el qual s'especificaven els 14 tipus de substàncies diferents, entre medicaments i estupefaents, que corrien per la seva sang.

La causa oficial del decés es va fer pública com una "arítmia cardíaca". Calia vigilar les formes i alimentar el mite. El rei portava unes quantes temporades patint una tempesta d'irrespectuoses crítiques al voltant de la seva addicció a les pastilles, de la seva obesitat, per la seva voracitat a l'hora d'interpretar tota mena d'estils i cançons, per una veu que es trencava una mica més cada dia i per un més que discutible gust en la manera de vestir, que a la llarga el va convertir en una grotesca caricatura de si mateix.

El rei es mereixia aquestes garrotades, entre d'altres coses perquè ja no era ni de bon tros aquell marrec descarat i fresc, nascut a Tupelo, Missouri, el 8 de gener de 1935 al si d'una família de classe baixa marcada per la pèrdua del seu germà bessó, que cantava com els negres malgrat ser un noi blanc.

Carrera meteòrica

Als 18 anys s'anima a entrar als estudis de la Sun Records per enregistrar un disc de regust country amb la intenció de regalar-l'hi a la seva mare. L'obsequi li costa quatre dòlars i hi immortalitza dues cançons: My Happiness i That's When Your Heartaches Begin. Mai més no hauria de tornar a pagar per gravar, sinó més aviat el contrari. S'iniciava aleshores una meteòrica carrera cap a la fama que no s'aturaria mai.

Entre originals i recopilatoris, al mercat es poden trobar 141 àlbums amb el seu nom a la caràtula que inclouen les 18 cançons amb què va aconseguir el número 1 a les llistes de vendes. La darrera edició apareguda al mercat és The King, un doble cedé acabat de sortir del forn que recull mig centenar d'èxits. 14 premis Grammy, 33 pel·lícules protagonitzades i la dada brutal de més de mil concerts oferts entre 1969 i 1977 són algunes fites per a la història.

El darrer cop que Elvis Presley va pujar a l'escenari va ser el 26 de juny de 1977 a Indianapolis. Curiosament, la gira que oferia en aquells moments havia de continuar l'endemà de la seva mort a Portland. Però aquest dijous que ve, a pocs quilòmetres de distància d'on descansen les seves restes mortals i a la mateixa pista on aquest any jugaran Pau Gasol i Joan Carles Navarro, es crearà el silenci per escoltar la veu del rei acompanyada per un bon grapat d'amics.

Xou amb els supervivents

Dirigit per Joe Guercio, un home que ja va col·laborar amb ell el 1970 al documental That's The Way It Is, el xou comptarà amb la presència de tres dels integrants originals de la TCB Band: James Burton (guitarra), Jerry Scheff (baix) i Ronnie Tutt (bateria). En el decurs de la vetllada desfilaran alguns dels supervivents de bandes que van treballar al seu costat: The Sweet Inspirations (el trio femení que liderava Cissy Houston, la mare de Whitney), The Imperials, el Stamps Quartet, The Jordanaires i membres de la Memphis Symphony Orchestra. Aquest vespre, Elvis Presley estarà més viu que mai.

Una exposició d'obres d'art, un concurs d'imitadors amb saborosos premis, conferències, col·loquis i un cicle de cinema són altres activitats programades per a l'Elvis Week.

Però sens dubte, i com cada any, el moment més emotiu tornarà a ser la passejada que la matinada del dia 15 faran els seus fans, en silenci i amb una espelma encesa a la mà, pels jardins de Graceland. Un esdeveniment que es podrà seguir arreu del món gràcies a la webcam que envia imatges de la mansió les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any.