• Imprimir

Entrevista: Jordi Savall El músic inaugura el Festival d'Edimburg amb 'L'Orfeo', de Monteverdi, en el 400 aniversari de la seva estrena

"El Grec és un reflex de les nostres mancances"

Marta Porter

Jordi Savall és una de les estrelles convidades al Festival d'Edimburg que avui s'inaugura, on interpretarà quatre programes diferents
ROBIN TOWNSEND / EFE

Jordi Savall inaugura avui el Festival d'Edimburg amb l'òpera L'Orfeo, de Monteverdi, en una producció del Gran Teatre del Liceu amb direcció escènica de Gilbert Deflo, amb ell mateix al capdavant de La Capella Reial de Catalunya, i la seva dona Montserrat Figueras i la seva filla Arianna Savall entre les veus solistes.

Què representa per a vostè inaugurar un festival com el d'Edimburg amb L'Orfeo?

Imagina't, una il·lusió immensa. És el primer cop que actuo al festival. L'Orfeo és la primera gran òpera concebuda per a un saló i extraordinàriament ben feta, en què tot està ordenat i previst, concebuda amb una gran varietat de situacions i estils; és genial. I com més la fas més profit en treus.

És la seva producció més antiga...

Sí, ja té 17 anys i sens dubte és la producció més reeixida. La posada en escena s'acosta al món de Monteverdi, al sublim de la mitologia grega, i es fa amb respecte a la música i a la part teatral, en la simbologia, la manera d'utilitzar els vestits. S'ha fet amb gran rigor i això fa que perduri en el temps.

I quan ja s'ha interpretat durant 17 anys?

Amb L'Orfeo som a casa. Quan l'has tocada tant que en pots viure la música sense pensar-hi, això et dóna llibertat i eloqüència. Ara anirem a fer-la al Festival de Bremen i al Teatre Giorgio Strehler de Milà. Hi ha moltes demandes, però és un muntatge molt costós i complicat que no tots els teatres poden acollir.

Al Liceu sovint es reposen òperes ja vistes. Tornarem a veure L'Orfeo?

Això depèn de la voluntat del Liceu d'acollir-nos. De moment sembla que no hi ha cap possibilitat ni de L'Orfeo ni de portar-hi cap projecte nou; no mostren cap interès. Però no solament per mi, tampoc per altres grans músics com René Jacobs o William Christie. A part de L'Orfeo, no s'hi ha fet cap altra òpera amb instruments antics, i és una llàstima perquè només depèn de la voluntat.

A més de L'Orfeo, també porta a Edimburg tres programes més.

Sí, els Vespri de Monteverdi, que interpreto amb els mateixos solistes i el mateix conjunt instrumental. És una de les obres més meravelloses de la música religiosa, una obra mestra absoluta. I també presentem el programa de les músiques de l'època del Quixot, Llums i ombres, amb la meva dona, Montserrat Figueras, ja que volien alguna cosa de tema literari. I finalment m'han demanat un recital meu en la meva faceta de violista. Tot plegat és una responsabilitat molt gran.

Creu que a Barcelona, en un festival com el Grec, es podria fer un programa similar?

A Edimburg hi ha interès. El nou director del festival [Jonathan Mills] ve de dirigir un festival a Austràlia on ja havíem treballat junts. És molt sensible a la recuperació del patrimoni musical. Pel que fa al Grec, és un reflex de la nostra evolució cultural i de les nostres mancances. El que fem reflecteix el que som. Tu no pots creure en una cosa que no coneixes. Potser sóc una mica dur, però la gran diferència està en les persones, en si creus en un projecte o no. A Edimburg el director està molt content perquè les entrades de L'Orfeo són les primeres que s'han exhaurit, fins i tot abans que les dels concerts romàntics. Això prova que a la gent li interessa.

Vostè va començar a dedicar-se a la música antiga als anys 60. Què fa que al cap de 40 anys cada cop hi hagi un públic més fidel i jove?

Suposo que és la constància en el treball rigorós i el contingut; s'ha fet un treball molt a fons i és una música que té molta vida i modernitat. Les músiques antigues i les actuals comparteixen que hi ha molt d'improvisació i de nova creació; la música medieval, renaixentista i barroca no existirien sense la recreació, i això les converteix en músiques amb molts aspectes de modernitat. Suposo que el públic troba fascinant allò que ve de molt antic i alhora és molt nou.

Vostè treballa cada dia amb la seva dona, la soprano Montserrat Figueras, i amb la seva filla Arianna Savall. Com ho porta?

És un privilegi compartir la música amb les persones que estimes i portar-la arreu del món. No negaré que hi ha algunes situacions puntuals complicades, perquè no li pots dir a un fill teu el mateix que a un músic; has de ser més diplomàtic, i en això la Montserrat i jo hem après molt, sobretot humilitat. Però compartir un concert amb la família és una fusió espiritual i humana tan forta que et fa anar molt més lluny, i això el públic ho percep.

Algun projecte nou per a la propera temporada?

Estem preparant un nou llibre-disc sobre la Ruta de l'Orient, i a Barcelona a l'abril i després a París, farem un projecte sobre la ciutat de Jerusalem, la ciutat de les dues paus.