• Imprimir

Entrevista: Tito Ramoneda El director de la promotora de concerts The Project considera que Barcelona és una ciutat de referència en les grans gires mundials

"Ara es venen menys discos però anem a més concerts"

Raquel Font

El promotor de concerts Tito Ramoneda a les oficines de The Project a Barcelona
RUTH MARIGOT

Ha organitzat més de 3.000 concerts en gairebé 20 anys i al final del 2007 haurà mogut uns 450.000 espectadors. Aquesta és la carta de presentació de The Project, una de les promotores de concerts més importants que hi ha a Barcelona, que també es dedica a representar artistes com Chucho i Bebo Valdés, Teresa Salgueiro o Wim Mertens. Actualment promou cinc dels grans festivals que es fan a la capital catalana: el Festival de Jazz de Barcelona, el De Cajón, Els Grans del Gospel, el Festival de Guitarra de Barcelona i el B-Estival. El fundador d'aquest gegant de la música en directe és Tito Ramoneda (Barcelona, 1962), juntament amb Joan Rosselló.

Quina és la clau de l'èxit de The Project?

L'amor i el respecte per la música, la joventut amb què vam començar i sobretot la nostra implicació personal. Hem de tenir en compte que estem traficant amb els sentiments i les emocions de les persones.

I de moltes persones! Aquest any arribaran als 450.000 espectadors.

És una gran responsabilitat moure aquestes masses. En 20 anys, per les nostres mans han passat milions d'espectadors...

Això deu fer patir una mica, de vegades.

I tant! Recordo un dels nostres primers concerts, el 1988, amb Mecano a la Monumental... Hi havia 18.000 persones que omplien la plaça i s'acostava una gran tempesta. Llavors no hi havia les normes de seguretat d'ara i la gent era molt jove... Vaig patir molt!

El concert que l'ha fet patir més, però, em sembla que va ser el primer.

Sí, sí, però per una altra raó. Chet Baker havia de venir des de Milà i no hi havia manera que sortís de l'habitació de l'hotel. Al final li vam suplicar al recepcionista que el vestís i el posés dins d'un avió... I ho vam aconseguir!

Si arriben a suspendre el seu primer concert...

Segurament ara no seríem aquí tenint aquesta conversa.

Com van ser els inicis de The Project?

El 1988 a Barcelona no hi havia cap promotora de concerts de músiques cultes, com el jazz o el blues, el que llavors eren noves músiques. Érem quatre gats que ens dedicàvem a això. A més, vam tenir la sort que el primer any ens van encarregar la producció executiva del Festival de Jazz de Barcelona.

Què el va fer decidir de dedicar-se a aquest món?

Quan vaig acabar el COU no volia estudiar una carrera universitària i vaig entrar al Taller de Músics a aprendre piano. Però en realitat jo no volia ser músic, o sigui que al cap de quatre anys vaig començar a treballar en una empresa promotora de concerts fins que vaig decidir plantar-me pel meu compte i muntar The Project, amb el Joan Rosselló.

Com ha canviat el món de la música en aquest temps?

Abans l'accés a la música gravada era molt limitat i ara està a l'abast de tothom -a Internet- i això ha fet que la difusió hagi augmentat moltíssim, encara que les discogràfiques venguin menys. És clar que el públic escolta molta més música. Es venen menys discos però la gent està més interessada a anar als concerts.

No hi ha crisi, doncs?

Per a la música en directe és un gran moment però s'ha de vigilar que no passi com amb les discogràfiques que es van acabar traslladant a Madrid. Fa 25 anys eren a Barcelona.

Hi ha algun senyal que això pugui passar amb les empreses promotores?

Sí, perquè hi ha grans grups mediàtics a Madrid que estan entrant amb força en la promoció i algunes administracions, sobretot locals, funcionen a cop de talonari.

Costa molt que els artistes vinguin a tocar a Barcelona?

No, i ara! Barcelona actualment és una ciutat de referència en les grans gires mundials.

Fa uns anys que sembla que hi hagi la febre dels festivals. Se saturarà el mercat?

Amb el temps aquesta situació no es podrà aguantar i tot es recol·locarà. Els que hagin fet les coses bé es mantindran, com per exemple el Sónar, que fan una feina impecable, i els altres...

Quina part del preu de les entrades s'emporten els promotors?

Depèn molt dels concerts, però ens quedem al voltant d'un 8%.

I la SGAE?

Un 10% i, en canvi, en molts països d'Europa es paga entre l'1% i el 3%, i als EUA no hi ha drets d'autor.

Per tant, creu que un 10% és excessiu.

Crec que s'hauria d'harmonitzar el cànon a la mitjana europea. No pot ser que l'empresa privada espanyola estigui en una posició de desavantatge.

Malgrat tot, el 2006 van facturar 12 milions d'euros.

El volum de diners que movem és molt alt però el risc també.

¿Després de 20 anys i amb gires com la de Sabina i Serrat encara hi ha risc?

Sí, aquesta gira saps que serà un èxit però també fem moltes coses que són deficitàries.

Hi ha subvencions?

Nosaltres no volem ajudes per a un Alejandro Sanz o una Shakira però sí per a projectes com el Festival de Jazz, més minoritari i que inclou una part pedagògica amb classes magistrals i espectacles per a nens.