• Imprimir

La companyia Amaranto porta al Versus Teatre l'obra 'Four Movements for Survival', l'última part de la trilogia del sofà

La mort de l'art

Andreu Gomila

Lídia González actua i toca un instrument en aquest 'Four Movements for Survival'
VERSUS

El Versus Teatre no tanca a l'agost. I ho fan per convicció. Avui estrenen Four Movements for Survival, una obra col·lectiva de la companyia Amaranto que suposa la tercera part de la seva particular trilogia del sofà. Si en les dues peces anteriors han parlar de l'amor i de l'honor, ara arriba el torn de la mort.

"Hem agafat la mort des del punt de vista de la supervivènica -vet aquí el títol- i el qüestionament del paper de l'art: socialment avui dia l'art és més oci que art, ja que la gent ja sap que pot comprar entreteniment", assegura Lídia González Zoilo, cocreadora de l'obra amb Ángeles Ciscar, David Franch i Martí Sales, que és l'únic que no pertany a la companyia.

L'obra parteix de la pregunta: "Quina utilitat té representar un teatre social compromès en un espai teatral amb una programació estable en què el públic sap exactament què va a veure?". Ells, tanmateix, volen mantenir la incògnita i, a partir de les informacions donades per la Lídia, així es manté. La cocreadora, que també intervé com a música i actriu, diu que, en el fons, fan autocrítica i admet que, si bé ara l'art és per a les masses, "l'avantguarda s'ho plantejava d'una altra manera".

Com un concurs

Four Movements for Survival està dividit en quatre moviments: L'art de sobreviure, La meva fosca zona grisa, Estudi sobre l'estupidesa i Drames en VO. La peça està concebuda com un concurs de televisió en el qual els quatre personatges que participen han de superar els "moviments" per no morir.

González, Ciscar i Franch ja porten tres dels cinc anys que té la companyia de vida vivint del teatre, cosa que és ben particular dins l'escena catalana. Fan espectacles en castellà, com aquest Four Movements for Survival, i això, evidentment, els ajuda a sobreviure. "Fem molts bolos per tot l'Estat", diu la Lídia, satisfeta.

El muntatge que estrenaran al Versus té música en directe i enllaunada, amb dos músics damunt de l'escenari. Forma part, a més, del cicle Avantime. Autories escèniques emergents i contemporànies, que l'escenari del carrer Castillejos programa durant l'agost i el setembre, quan tots els teatres dormen. Amaranto, diu Ever Blanchet, director del Versus, "és com el talismà" d'aquest festival ja que "cada mes d'agost és l'encarregada d'obrir les representacions d'Avantime".

Quan Four Movements for Survival acabi, vindrà Teràpia de grup per a gafes, el 21 d'agost, Ca... lluny, reDéu!, el 22 d'agost, Mil tristos tigres, el 4 de setembre, i Qed, el 18 de setembre. Una sèrie de peces que aborden, sobretot, temàtiques socials, tot i que també hi ha haurà poesia i ciència. El cicle Avantime va néixer fa set anys al Versus amb la intenció d'esdevenir una mena de pretemporada barcelonina de teatre. És, almenys, un refugi per als que no volen fer vacances a l'agost i pretenen veure coses noves que potser no entren en les programacions a partir del setembre.