• Imprimir

Entrevista: Àlex Brendemühl L'actor català debutarà ben aviat en el cinema alemany després d'escriure i protagonitzar el film 'Yo'

"Tinc la sensació de no pertànyer enlloc"

Bernat Salvà

Brendemühl viu un moment important: ha rodat amb Pere Portabella, ha filmat i coescrit un guió amb Rafa Cortés i farà un film en alemany amb Franz Müller
C. CALDERER

Àlex Brendemühl ha fet un camí invers al d'un altre actor germano-català, Daniel Brühl: ha triomfat al cinema i al teatre catalans, i ha passejat els seus films per festivals de mig món (Las horas del día, A la ciutat...) abans de debutar aviat en el cinema alemany, sota la direcció de Franz Müller. En un any de reptes, també ha coescrit el guió de Yo, de Rafa Cortés, premiat per la crítica a Rotterdam 2007, i apareix al nou film de Pere Portabella, The Silence before Bach, que es presentarà a la Mostra de Venècia. "Àlex és el millor actor del país i un dels millors del món", diu d'ell Cortés. "M'ha costat car que ho digui", bromeja l'actor.

Ha dit que el Hans de Yo és algú que ja duia a dins.

Sí, feia molt de temps, i tenia ganes de fer-lo. Tots hem tingut la sensació d'arribar com a estrangers a un lloc, de sentir-te observat, de no saber com comportar-te, de no anar vestit adequadament... Jo sempre he tingut la sensació de no pertànyer enlloc: em sento d'aquí, on he nascut, però alhora he anat a una escola alemanya, tinc cognom alemany...

Ha dit que la seva formació inclou Goethe, Bach i Wagner, per una banda, i el Naranjito, Aplauso i Michael Langdom, per una altra. No deixa molt bé la nostra cultura...

No, no, volia dir entre moltes altres coses. Tenim Lorca, Goya... Però, en certa mesura, jo tinc aquesta barreja, sóc fill de pare protestant i mare catòlica. També tinc, com el Rafa, referents televisius i d'una cultura més popular, i hem tingut a l'abast també una alta cultura que permet un raonament més abstracte de les coses.

Ha fet de psicòpata, de proxeneta... Què li veuen els directors per oferir-li aquests papers?

No ho sé, perquè no ets conscient del que projectes cap a fora. Tu vius una vida, desprens unes energies i no ets del tot conscient de la imatge que dónes. Sempre em sorprèn quan un director m'ofereix un personatge i em diu que em veu fent-lo. Dec tenir un físic, una mirada, unes faccions que em col·loquen en un terreny determinat.

Quan s'ha escrit el seu propi paper, ha buscat un terreny ben diferent.

Sí, però és també un personatge hermètic, que té cops amagats. I de vegades també necessito personatges més plans, més lleugers.

Els mallorquins s'han sentit ben representats a Yo?

La pel·lícula agrada moltíssim a Mallorca, reflecteix una realitat que hem volgut que fos com més fidel millor, però que alhora no caigués en el folklorisme. Aquesta barreja de trets més locals i una voluntat de presentar un personatge amb uns dubtes existencials genera un xoc interessant. I això és la manera d'arribar a qualsevol públic del món.

Ha treballat amb molts directors joves catalans dels darrers anys.

Estic vinculat a una sèrie de realitzadors que estan posicionats en un tipus de cinema: Cesc Gay, Roger Gual, Jaime Rosales, Judith Colell, Agustí Vila, Rafa Cortés... Un grup de realitzadors que tenen una visió del cinema potser diferent, compromesa, que s'arrisquen amb les seves pel·lícules. En aquest sentit, es pot parlar d'un cinema català, al qual estic vinculat. Potser a la llarga es parlarà de generació.

La seva relació amb Pau Miró al teatre és tan intensa com la que ha tingut amb Rafa Cortés?

També som molt amics, jo en sóc un gran fan. M'agrada molt com escriu, com dirigeix... Hem fet dos muntatges junts amb textos seus, el western Bales i ombres i Plou a Barcelona, que aquest any hem adaptat a la televisió. Qualsevol cosa que em proposés, m'hi llançaria de cap.

Ha treballat en teatres petits. Li agradaria fer-ho en una sala gran?

Sí, m'interessa, però quan m'han proposat coses, no les he pogudes fer per compromisos. Tot i que jo sóc un gran amant de les sales petites, per la proximitat del públic i l'atmosfera molt especial que tenen.