• Imprimir

Pixar triomfa de nou en taquilla i col·lecciona elogis de la crítica amb 'Ratatouille', una comèdia protagonitzada per una rata que vol convertir-se en xef de cuina

La recepta de l'èxit

Bernat Salvà

Els tres protagnistes de 'Ratatouille': la rata Remy, el xef Skinner (al centre) i l'ajudant de cuina Linguini
Disney / Pixar

Posar una rata al capdavant d'un prestigiós restaurant de París que ha anat a menys i convertir-la en la millor cuinera del món. Aquesta és la premissa argumental de Ratatouille, el nou llargmetratge de Pixar, que arriba avui a les pantalles, també en versió catalana. Una pel·lícula que diu molt sobre la capacitat de l'estudi d'animació digital per absorbir talents aliens a la casa, com el director Brad Bird, i per refer-se de la relativa ensopegada de Cars. L'anterior pel·lícula de Pixar va funcionar comercialment, però ha tingut les crítiques menys elogioses dels sis llargmetratges estrenats fins llavors per l'estudi, per sota de les dues parts de Toy Story, Bichos, Monstruos S.A., Buscant en Nemo i Els increïbles. Ratatouille demostra que Pixar té corda per llarg.

El cineasta Brad Bird, a més de compartir any de naixement amb el guru de l'estudi, John Lasseter (1957), ha recuperat els gràfics ascendents de la companyia pel que fa a creativitat i rendibilitat econòmica. Ho ha fet amb una pel·lícula de gran riquesa visual, que compta amb l'acurada creació de personatges -destaquen les rates, molt realistes- i escenaris habituals de Pixar.

Pel que fa al gènere, és bàsicament una comèdia que beu de les fonts de l'slapstick. "Volíem que fos una comèdia física, tipus Buster Keaton i Max Sennett, o les animacions de Tex Avery", ha explicat el director, que ressalta també els aspectes dramàtics d'un film que parla de l'amistat, la lleialtat i la lluita contra les expectatives que posa en tu la família. També destaca la facilitat amb què s'hi pot identificar el públic, tot i que el protagonista és una rata: "És la història d'algú que no pot fer el que vol, que es troba en un ambient hostil, i crec que tothom s'ha sentit així alguna vegada".

Brad Bird es va integrar a l'estudi com a director d'Els increïbles. Provinent de la televisió (havia dirigit temporades de Los Simpson i Cuentos asombrosos), va debutar en la direcció d'un llargmetratge amb El gigante de hierro (1999). La seva carrera s'havia estancat aquí, però John Lasseter (director dels primers films de Pixar i actual conseller delegat creatiu de Walt Disney) va apreciar el seu talent i el va fitxar. Amb molt bon ull: Ratatouille ha batut el rècord de Pixar de puntuació dels crítics amb 97 punts sobre 100 al portal Metacritic, que inclou importants publicacions dels EUA. Els crítics de The Hollywood Reporter, Variety, Premiere, The New York Times, Time i Wall Street Journal, entre d'altres, li han atorgat la màxima puntuació.

Planter i fitxatges

Pixar és un gran planter de nous cineastes d'animació, que debuten amb curtmetratges com l'excel·lent Lifted, que es projecta conjuntament amb Ratatouille. Però a més, els responsables de l'empresa no tenen cap inconvenient a fitxar estrelles si tenen talent. Un principi que, curiosament, també regeix l'argument de Ratatouille: no importa qui siguis i d'on vinguis, pots convertir-te en un gran cuiner. Hi ha altres diàlegs de la pel·lícula que es poden aplicar a la gent de Pixar. "Només el temerari pot ser gran". Ara bé, els productors i cineastes catalans també es podrien agafar a una frase pronunciada pel pare de la rata protagonista: "El món en què vivim pertany a l'enemic". Qualsevol indicador (pel·lícules en cartell, dades de recaptació, pressupostos de promoció) demostra que el món del cinema pertany a Hollywood (lloc de naixement, per cert, de John Lasseter). I sovint no és gràcies a llargmetratges plens de creativitat com Ratatouille.