Dilluns, 14 de juny del 2010

Recordi que aquesta web ja no s'actualitza. Per accedir a les notícies actuals pot anar a avui.elpunt.cat o a El Quiosc per veure la versió PDF.
A paper.avui.cat hi trobarà les edicions fins el dia 14 de juny del 2010.

Cultura i Espectacles

Entrevista: Ricardo Szwarcer El director del Grec fa balanç del seu primer festival i parla dels errors i d'un dels millors anys en xifres

"No em plantejo un Grec amb quotes"

Andreu Gomila
Szwarcer promet donar més espai a la dramatúrgia catalana i fins i tot fer venir creadors de fora perquè representin els autors d'aquí

Szwarcer promet donar més espai a la dramatúrgia catalana i fins i tot fer venir creadors de fora perquè representin els autors d'aquí
MIQUEL ANGLARILL

L'argentí Ricardo Szwarcer acaba el seu primer Grec amb unes xifres ben bones (58% d'entrades venudes) i unes ganes terribles de continuar. Ja té al cap l'any que ve, tot i que prefereix donar pocs detalls. Diu que corregirà coses.

Primer Grec a les espatlles. Quines sensacions li ha deixat?

Pel que he patit més ha estat per la son i el menjar. Nits llargues, dies amb calor. Tot això esgota. Em vaig espantar molt al començament perquè estava avesat a la feina artesanal i això era una mena de supermercat gegant de l'oferta. Després ha estat més fàcil de dur del que em pensava i, per sort, no hem tingut incidents.

Abans de començar va dir que volia prendre-li el pols a la ciutat. Què és el que més l'ha sorprès?

Després d'haver treballat deu anys a França, trobo aquí una mena de percepció, de recepció, de reflexió, molt semblant a la francesa, en la manera de veure, de pensar, de la gent. No coneixia aquesta dada. La mescla llatina meva i l'experiència francesa m'han permès entrar amb més facilitat a Barcelona. El fet de parlar la mateixa llengua que ens separa, sobretot aquí a Catalunya, on les diferències són encara més grans, em va permetre d'adonar-me que hi ha aquest subcorrent francès.

Són els nostres veïns del nord.

Sí, però crec que hi ha més coses. Van formar una regió en algun moment de la història i això és el que diferencia Catalunya de la resta d'Espanya, bàsicament.

¿Creu que el públic és diferent, el català i l'espanyol?

Sí. El d'aquí és un públic que em sembla molt obert i alhora una mica indecís: no va a la primera, espera a veure què passa.

¿Està satisfet amb el 58% d'entrades venudes?

Només el TNC i el Liceu estan per sobre. La mitjana dels teatres durant l'any volta el 51%. Nosaltres hem pujat set punts respecte al Grec de l'any passat: és un resultat molt positiu. Estic sorprès perquè pensava que voltaríem la mitjana. Jo només volia no estar per sota.

Vostè ha parlat molt de risc. ¿Creu que és un risc programar dansa a Barcelona?

Mira el que ens passat amb el SAT, amb un 29% d'ocupació. Programar dansa pot ser un risc. La companyia Membros tampoc no ha fet unes xifres brillants, i això que la proposta és de qualitat i interessant. Tampoc no volíem fer taquilla. Jo vull mobilitzar el públic, incitar-lo també a arriscar-se. El risc no és un valor absolut.

¿70 espectacles i sis setmanes no són massa?

Voldria cinc setmanes i entre 50 i 55 espectacles.

Hi ha hagut poquíssima dramatúrgia catalana. Té solució, això?

Hi estic d'acord. Cal donar més espai i un paper important al teatre català. En un primer festival em resultava molt difícil prendre la iniciativa, conèixer els creadors. Ara ja estic encarregant coses, dient "Vull que vostè faci això". He vist nova dramatúrgia. Els teatres d'aquí ja l'estan programant i em demano si jo també m'hi he d'afegir.

¿No creu que el que hauria de fer el Grec, actualment, és encarregar la representació d'un text català a un director de referència europeu?

És una opció en la qual ja estic treballant. Estic fabricant algunes propostes sota aquest concepte. Hem de dir que directors com Robert Lepage i altres són gent que viuen molt programats, que és molt difícil vendre'ls una idea. Hem d'aconseguir la complicitat dels artistes, que els agradi el lloc, la manera com el festival els presenta, els tracta. Si tot va bé, l'any que ve tindrem un artista estranger treballant amb artistes locals.

L'any que ve és l'any Rodoreda i farà deu anys de la mort de Brossa. S'afegiran a les commemoracions?

Ho tinc al cap.

En el camp de la música també hi ha hagut pocs músics d'aquí. Potser n'hi ha pocs que puguin omplir el Teatre Grec, però sí que poden omplir la plaça del Rei.

Tot depèn de les propostes. No em plantejo un Grec amb quotes. No funciono per quotes, ni per prejudicis. Si rebo propostes interessants o en trobo, seran benvingudes.

Només hi ha hagut dos muntatges teatrals al Teatre Grec. No és poc?

Ja en tinc més per a l'any que ve, potser massa. És un espai fantàstic, que permet certa intimitat amb el públic. Vull fer-hi teatre, però de gran qualitat, cosa que no és fàcil, ja que tècnicament no està massa ben dotat per suportat propostes de qualitat i de risc.

L'any que ve, com serà el Grec?

Serà més ambiciós.

Serà més seu?

Sí. Conec més el públic, tinc més informació. Vull redoblar l'aposta. Anirem a més. Em seria molt fàcil dir: "Ens ha anat molt bé obrir amb dansa internacional, doncs repetirem". No. No vull repetir res.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dijous, 2 d'agost del 2007

AVUI+ Paper

Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.

Especials

Edicions locals

<<

Juny

>>
<<

2010

>>
DL DM DC DJ DV DS DG
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30
  • A+