• Imprimir

Les festes majors de l'agost permeten als grups del país recórrer-lo i fer els diners que en molts casos els serviran per encarar nous projectes i sobreviure

El mes de la música

Andreu Gomila

Acabats el Grec, el Primavera Sound, el Sónar, el Summercase, el PopArb, el Senglar Rock, l'Acampada Jove, el FIB i tot el reguitzell de festivals i festivalets que poblen la nostra geografia el juny i el juliol, ara arriba el temps de les festes majors, suport essencial per a bona part dels músics d'un país que lluita per mantenir la música en directe i crear, finalment, circuits estables que permetin als grups i solistes guanyar-se la vida. Pep Sala, tot un veterà, que ha trepitjat els quatre cantons dels Països Catalans, és clar en el seu diagnòstic: "Gran part de la música del nostre país ha crescut gràcies a les festes majors".

Des dels certàmens empordanesos (Peralada, la Porta Ferrada o Cap Roig), que, tot sigui dit, programen poca música del país i aposten per estrelles consolidades del panorama internacional, a les Festes de Gràcia o Sants, tot passant per les de Cambrils o Felanitx, els músics tenen l'oportunitat de fer calaix i fer-se un nom. En Carles Tenesa Litus, de la promotora Sinergies, lligada al segell Propaganda pel Fet, assegura que els mesos de juliol, agost i setembre representen el 40% de la facturació de l'any. "Si no existissin les festes majors, no sé què ens passaria", diu.

El Litus, que representa i edita els discos d'Obrint Pas, Xerramequ Tiquis Miquis i La Carrau, entre d'altres, assenyala que els mesos de calor, a més, ofereixen l'oportunitat de tocar a les bandes menys conegudes. Els novells Pirat's Sound Sistema, per exemple, tindran l'oportunitat de fer-se sentir gràcies a la necessitat de molts ajuntaments d'omplir les nits de música en viu.

Els Pets i Antònia Font

Això no obstant, els grups més sol·licitats són els de més èxit: Els Pets, Antònia Font, Lax'n'Busto, Obrint Pas i Gossos. Després vénen Cris Juanico, Quimi Portet, la Companyia Elèctrica Dharma, Miquel Gil, Feliu Ventura, Roger Mas, Mazoni, Sanjosex, Pau Riba...

Jaume Pla, líder de Mazoni, relaciona les festes majors amb l'oportunitat d'arribar a tota mena de públics. La banda tocarà aviat a Ullastret (11 d'agost), a prop de la seva base, la Bisbal d'Empordà, i a les Festes de Gràcia (del 15 al 21 d'agost). "Aquests bolos ens ajuden molt, ja que estan consolidats", afegeix. Aquest any, tanmateix, els Mazoni hauran actuat més als festivals de juny i juliol que a l'agost. Al setembre, a més, esperen continuar la singladura festivalera que marquen l'Altaveu de Sant Boi, el Mercat de Música Viva de Vic i el BAM de les Festes de la Mercè de Barcelona.

El mateix li passa a Jordi Freixes, director de Batall Produccions. "A l'agost, tot i que tothom treballa, l'oficina es relaxa, i això vol dir que has fet bé la feina durant tot l'any", comenta. Quico Pi de la Serra, Roger Mas i el jazzman Amadeu Casas són els artistes més sol·licitats de l'agència de Freixas. Ell, que es dedica més a auditoris i teatres -"cansa molt, això de les festes majors", admet- també veu l'agost com l'ocasió de donar a conèixer gent menys popular, cosa que no vol dir que siguin més fluixos que els consolidats.

Allargar l'hivern

Pep Sala, que no pretenia sortir dels espais tancats -"més íntims per a la música que ara fem"-, ha allargat la temporada d'hivern i haurà fet una quinzena de concerts a l'aire lliure durant l'estiu. "És el que hi ha, i encara gràcies que existeixen les festes majors. Llàstima que en aquest país no hi hagi gaire tradició de promotor privat de concerts", afirma.

Els ajuntaments són els que tallen el bacallà, de qui depenen bandes i promotors. El Litus reconeix que "hi ha gent que programa per programar", sense gaire criteri, però també observa una certa millora en els gustos dels gestors municipals en els últims anys. "Estem millorant", diu.

La gratuïtat de molts concerts facilita la difusió de la música. L'agost, a més, permet a les bandes de tot el territori travessar fronteres. Els Pets, per exemple, s'han fet un nom a Mallorca gràcies a la seva continuada presència cada estiu, bé a les festes de Felanitx, Pollença o Porreres, tres de les més famoses. Una altra cosa és el País Valencià, on els ajuntaments governats pel PP rarament gosen convidar grups de Balears o el Principat. El circuit valencià, tanmateix, es nodreix del boom que està experimentant la música, amb moltes bandes i ben diverses. És el que ja es coneix com l'efecte Obrint Pas.

Aquest agost té un parell de dates ben assenyalades, durant les quals els estiuejants tindran problemes per triar destinació. L'una, el 17 d'agost, amb concerts de Lucie Silvas (Cap Roig), Lax'n'Busto (Castellbisbal), Cris Juanico (Blanes), la Companyia Elèctrica Dharma (Prada de Conflent), Feliu Ventura (Xàbia) i Gertrudis (Gràcia, Barcelona). L'altra és el 25 d'agost, amb Antònia Font (Manresa), Roger Mas (Capellades), Gossos (Vilanova del Vallès) i Pau Riba (Vilafranca del Penedès).

Música clàssica

Una altra opció és anar cada dia del mes a la Pedrera i gaudir d'un concert de música de cambra de 30 minuts. Hi ha, fins i tot, tres torns: a les set, les vuit i les nou de la tarda. És una manera d'assaborir una mica de la creació clàssica feta al nostre país, ja que els recitals se centren en els autors catalans de referència.

Mentre tothom és de vacances, els músics volten pel país per seguir treballant a partir de la tardor en nous projectes. Vaja, que el negoci de la música al nostre país no és cap negoci i es basa en moltes hores a la carretera, fent proves de so i experimentant damunt un escenari. Els que sobreviuen és perquè s'ho passen bé. Com diu Natxo Tarrés, de Gossos, "la clau d'una parella és disfrutar al llit i la clau d'un grup és disfrutar del directe".