• Imprimir

El coreògraf celebra els deu anys de la companyia al Liceu amb un espectacle que recull els seus muntatges

Amargo antològic

Marta Porter

Rafael Amargo ha escollit el Liceu de Barcelona per celebrar el desè aniversari de la seva companyia
CRISTINA CALDERER

Rafael Amargo està de celebració. Deu anys des que va sorprendre el món en presentar el seu primer espectacle, La garra y el ángel, en el qual es mostrava un nou flamenc, més modern i amb ganes d'arribar a tot tipus de públic, no només als amants d'aquest gènere. Rafael Amargo, en aquest temps, ha rebut diferents premis, entre els quals quatre Max, i ha passejat les seves coreografies per mig món.

Per celebrar aquest aniversari ha escollit el Gran Teatre del Liceu, on del 2 al 5 d'agost es podran veure diferents fragments de tots els seus treballs en un espectacle de dues hores i mitja, "o més -afegeix l'artista-, ja que si estic inspirat no se sap mai. Amargo és imprevisible, no té mètode, tot és intuïció". En total són 22 ballarins per interpretar 21 coreografies que Amargo ha unit per títols, ja que cadascuna es farà amb la seva escenografia original, cosa que significa aprofitar al màxim els boxs de l'escenari del Liceu.

Així, tornarem a veure escenes de Poeta en Nueva York (2001), El amor brujo (2003), D.Q... pasajero en tránsito (2006), Enramblao (2004), en què el flamenc es barreja amb el tap i el break dance, i Amargo (1999), a més de la presentació de Dans Nouveau (2006), "un espectacle que no s'ha vist mai a Barcelona i del qual em sento molt orgullós", confessa Amargo. "Farem tres coreografies, amb música per a piano de Fauré, Satie i Granados, i on jo no ballo perquè és dansa contemporània i la gent vol veure aquell que surt a la tele i als embolics". L'últim, el del Carnaval de Tenerife, sembla que s'acaba. "M'han dit que em pagaran el que em deuen aquesta setmana", riu.

Tornant a la dansa, Amargo assegura: "Abans m'atrevia amb el contemporani, però ara que sóc pare he decidit que només sortiré amb les botes posades".

Acotxat per Barcelona

Amargo ha escollit Barcelona per celebrar els deu anys de la seva companyia perquè "a Barcelona és on m'he sentit més acotxat. Sempre m'hi ha anat molt millor que a Madrid", reconeix. I és precisament per aquest motiu, i pel "bon planter de ballarins que té Catalunya", que el director va fer audicions a Barcelona i ha agafat tres catalans. "Jo buscava bailaores i n'he trobat tres de contemporània, però m'agrada treballar amb el que ells aporten. Si vols girar un ballarí acabes fent-los contrafets, jo prefereixo modelar-los".

Mentre presenta el seu últim espectacle a Madrid, Tiempo muerto, al setembre se'n va a Londres, a les audicions del musical El zorro, una nova producció amb música de John Cameron i els Gipsy Kings en què Amargo s'encarrega de la coreografia.