• Imprimir

Lindsay Kemp versiona l'òpera 'Els contes de Hoffmann'

Un somni d'infantesa

Marta Porter

Lindsay Kemp torna al nen que va ser
CRISTINA CALDERER

A Barcelona, la gent de certa edat té una autèntica veneració pel director d'escena Lindsay Kemp. Ell va obrir un nou món visual i estètic durant la Transició i el públic li ha estat fidel. "Jo vull tornar, però ja fa vint anys que cap teatre em demana per venir", es lamenta quan encara té rodant pel món la seva exitosa Elisabeth. Aquest, però, no és el cas del Festival Castell de Peralada, que amb regular assiduïtat li proposa endinsar-se en el món operístic. Si fa tres anys hi va ser amb una emotiva Madama Butterfly, ara repeteix amb Els contes de Hoffmann, de Jacques Offenbach, una coproducció amb el Palau de Festivals de Cantàbria i la Quinzena Musical de Sant Sebastià, que s'estrena divendres a Peralada i es repeteix diumenge.

"Fer aquesta òpera és un somni fet realitat. Des que de petit la meva mare em va dur a veure la versió cinematogràfica de Michael Powell i Eric Pressburger que em vaig voler dedicar a fer teatre i òpera -explica el director britànic-. Em va impactar. Va ser una porta que s'obria al color i a la fantasia enmig dels carrers grisos del Liverpool de la postguerra".

Gairebé 60 anys després, ha pogut fer realitat aquell somni i, sent absolutament fidel a la partitura -en la versió tradicional de 1907- ret un homenatge a aquell nen. "Hi ha petites picades d'ullet a la pel·lícula, gestos copiats d'aquells grans ballarins que van ser Massine i Ludmilla Txerina; el vestuari també està robat del film", confessa amb cara d'entremaliat.

Amb Miquel Ortega al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Bilbao, el repartiment compta amb el tenor Aquiles Machado com a Hoffmann, María José Moreno, Annie Vavrille, Felip Bou, Annamaria Dell'Oste i Giuseppina Piunti, a més del Cor Líric de Cantàbria.