• Imprimir

Julie Brochen munta a Avinyó 'L'échange', una obra de Paul Claudel que funciona paral·lela a Guimerà

Intercanvi de passions

Teresa Bruna

Brochen ha treballat amb Jean-Pierre Vincent, autor de 'Le silence des communistes'
ARXIU

Julie Brochen participa per primera vegada al Festival d'Avinyó. No és, però, algú que comença. És una dona de teatre des de fa força anys. Ha treballat amb directors de la talla de Georges Lavaudant i Jean-Pierre Vincent (Le silence des communistes), per citar només els que coneixem més a casa nostra. A Avinyó es presenta com a directora i intèrpret de L'échange, del gran poeta i dramaturg francès Paul Claudel, amb la seva companyia Les Compagnons de Jeu, que va fundar el 1993.

Claudel era diplomàtic de professió. Als 25 anys (1893) va ser nomenat cònsol de França a Nova York i va embarcar cap a les Amèriques. Allà va escriure aquesta tragèdia clàssica -que podria circular paral·lela al teatre de Guimerà-, considerada la seva obra mestra. És la història d'una parella francesa (Marthe i Louis) que travessa l'oceà i coneix una altra parella d'americans (Pollock i Lechy), carregats de dòlars. Pollock, que pensa que tot es pot comprar, se sent atret per Marthe i el seu tarannà primari, antagònic al de Lechy, seductora i visceral. Louis ven Marthe a l'americà per mil dòlars.

Darrere Louis s'amaga Claudel. "Ho explica a les Memòries, s'entrega a nosaltres amb una manca de pudor total". Marthe és una pagesa enamorada amb bogeria del seu marit, que se sent sacsejada per uns esdeveniments que no pot entendre. Mentrestant, Lechy, gelosa i amb passions endimoniades, fa que Louis es rendeixi als seus encants. Totes les emocions dels amors, els desamors, les passions, aquest canvi de parelles, la traïció de la venda, la gelosia i fins i tot la mort, flueixen amb la poesia de Claudel i entren dins les dues dones, i les posseeixen amb una força que traspassen a l'espectador. Julie Brochen és Marthe, "una francesa de la França de Claudel", que passa pràcticament tota l'obra abatuda, patint la seva realitat.

"Vaig fer aquest mateix paper dirigida per Vincent i, des de llavors, ni el personatge ni Claudel m'han abandonat mai. Necessitava tornar-la a interpretar, l'adoro". La jove Cécile Péricone interpreta Lechy amb tal intensitat que, de ben segur, en sentirem parlar més d'aquesta mossa. Ens en apunten el nom.

Intercanvi de papers

Al text original els dos americans són vells i, els francesos, molt joves, mentre que a la versió de Brochen, Lechy i Louis són més joves que Marthe: "És una distribució de papers poc habitual, no ho hem pogut fer d'una altra manera. A cada assaig hi ha hagut canvis i ens ha quedat així", explica Brochen.

Impressionant l'escenari natural del Claustre dels Celestins, que no necessita res per recrear la situació: dos plataners immensos delimiten el que es converteix en l'escenari, on només hi ha roba estesa i una estufa de carbó. Impressionant també l'equip de música de Frédéric Le Junter, una instal·lació artística de ferro rovellat amb molts elements, que recorda els invents de Franz de Copenhague. L'artefacte sonor ha estat creat expressament per acaronar els eficients silencis de Claudel.

L'any 1947, a la primera edició del Festival d'Avinyó, Jean Vilar va muntar Tobie et Sara, de Claudel. Una casualitat. Brochen fuig de la paraula commemoració: "Claudel no necessita que es reivindiqui la seva memòria. És ben viu, el retrobem en la nostra edat, en les mateixes situacions plantejades des de diferents escenaris".