• Imprimir

Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda presenten demà al Festival Grec el seu admirat espectacle conjunt 'Els treballs i els dies'

Fandangos de Mallorca i Andalusia

Pere Pons

Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda han intercanviat músiques i rols en un espectacle que podria convertir-se en un disc
RUTH MARIGOT

Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) i Miguel Poveda (Badalona, 1973) viuen amb la intensitat de tot primer amor la fiblada d'un encontre artístic que fa poc més d'un parell d'anys ni tan sols s'imaginaven. "Va ser després que el periodista Emilio Manzano ens convidés al seu programa de Barcelona Televisió (Saló de lectura) per parlar dels poetes que havíem musicat quan, arran d'una proposta seva, vam parlar de trobar-nos algun dia per provar de fer alguna cosa plegats", recorda la cantant.

El mateix Manzano, ja com a director de l'Institut Ramon Llull, va ser qui va acabar donant forma a allò que havia empès i, tot i el poc temps que va estar en el càrrec, va ser suficient per assegurar-se que el muntatge es convertís en un dels actes d'importància per exposar la riquesa i la diversitat de la cultura catalana dins la Fira de Llibre de Frankfurt d'aquest octubre.

Abans, però, l'espectacle ja s'ha pogut veure a Nova York, demà es presenta al Grec i el setembre l'acull el Mercat de Música Viva de Vic. "La veritat és que ens ho passem molt bé i la resposta dels que l'han sentit ha estat molt satisfactòria. La voluntat és seguir-lo treballant incorporant-lo als diferents muntatges que ja oferim i potser més endavant fer-ne un disc", detalla Bonet.

La cantant mallorquina, que al llarg de la seva carrera no ha cessat de col·laborar amb músics de procedències i estils ben diversos -des de la música oriental fins al jazz-, recorda que la seva relació amb el flamenc no és una novetat i que sempre ha sentit una atracció especial per aquesta música. "El flamenc és, de bon tros, la música d'arrel per excel·lència de l'Estat espanyol. No hi ha qui la superi en intensitat, riquesa i història. Transmet uns sentiments i prodiga uns ritmes que són únics i exclusius d'aquest racó del planeta", comenta.

Poveda assenteix davant els comentaris de la seva parella, però especifica que "el flamenc segueix viu i ben viu gràcies a la seva capacitat d'adaptació i d'absorció des de qualsevol tipus d'entorn".

El cantaor es refereix als famosos cantes de ida y vuelta, aquells que van anar de Cadis i Xerès fins a l'Havana i Bogotà, i a la inversa. En aquest cas, però, l'anada i la tornada no va més enllà de l'àmbit mediterrani però l'efecte sorpresa i revelador no deixa de ser oceànic. "Quan vaig sentir els fandangos mallorquins, la colombiana o les cançons de treball, no em podia creure la similitud que trobava amb l'essència de determinats pals flamencs", assenyala.

Bonet, amb avantatge

A la seva curiositat innata, Poveda hi va afegir un grau de complicitat extra que l'ha ajudat a sentir-se còmode mentre interpreten junts, i cadascú des del seu registre, temes com La mort de Na Margalida o Bulerías lorquianas. Reconeix en tot cas que Bonet sortia amb avantatge. "A més dels seus 40 anys de carrera, Maria del Mar sempre ha anat incorporant al seu repertori sonoritats del mosaic mediterrani, entre les quals figuren ressonàncies tan aviat àrabs com andaluses. En canvi jo, si he de dir la veritat, esclar que sabia qui era Maria del Mar Bonet, la gran dama de la cançó catalana, però fins ara no havia escoltat cap dels seus discos amb atenció".

Tot i que els darrers temps s'hagi prodigat en propostes que l'han emparentat amb el jazz, el tango, la copla i altres sonoritats contemporànies, el cantaor considera el món del flamenc encara excessivament hermètic. "El que jo faig no és la norma i un espectacle com Els treballs i els dies difícilment seria admès a la Bienal de Flamenco de Sevilla, per exemple", diu.

Bonet considera que un disc com Desglaç, en què Miguel Poveda interpreta en català una selecció de poetes dels Països Catalans, "és dels que marca un abans i un després en la història d'aquest gènere". Manifesta la seva aprovació "perquè per fi s'hagi donat aquest pas i ho hagi fet un artista jove i de qualitat superior com el Miguel" i expressa la seva satisfacció "per tenir l'oportunitat de cantar plegats un poema de Gabriel Ferrater [Posseït] que és un dels poetes que més admiro".