• Imprimir

LaCrònica

El FIB trontolla

Ester Pinter

Iggy Pop va córrer com un cavall desbocat per damunt l'escenari de Benicàssim
DOMÈNECH CASTELLÓ / EFE

Com que no podia saltar a sobre el públic perquè la distància entre l'escenari i la gent era massa gran, va fer que el respectable saltés a sobre d'ell. Iggy Pop, l'inventor de l'stage diving (salt al públic), fent honor al seu títol de bèstia indomable del rock trencava així les estrictes normes de seguretat de 13 anys d'història del Festival Internacional de Benicàssim (FIB), al temps que engruixia encara més la seva col·lecció d'incondicionals que li han jurat amor etern.

Un centenar de fíbers, en la que va ser la primera nit de festival, dijous, no s'ho van pensar dues vegades i, davant la invitació del mestre del punk-rock a envair l'escenari al crit de la mítica estrofa "No Fun to be Alone", aconseguien fer el cim tot esquivant els violents guardaespatlles. La jugada estava més que justificada. Durant més de deu minuts, abans de ser expulsats, van poder grapejar el pacient líder dels Stooges, cantar i saltar amb ell i confessar-li a cau d'orella la seva admiració.

Era la cirereta abans de tocar el cel en un concert on aquesta llegenda viva va irrompre, com sempre, nu de cintura cap amunt amb el cos fibrat d'uns atípics 60 anys i galopant i grunyint, sense descans, com un cavall desbocat. La Iguana, al capdavant de la seva mítica banda de Detroit, començava amb Loose i en uns instants ja atacava amb dos dels seus grans clàssics, 1969 i I wanna be your Dog, probablement una de les cançons més sexuals de la història i que van acabar tocant dos cops.

Eren el plat fort d'una Fibstart que va inaugurar, com sempre, el DJ Aldo Linares dijous a la tarda, quan la xafogor encara feia acte de presència a la gran esplanada del festival, per la qual van acabar passant més de 25.000 persones, majoritàriament estrangers.

L'altre concert més esperat era el dels granadins Los Planetas, inclosos en la petita quota de grups de l'Estat espanyol que toquen al FIB (un 15%). Ho han fet tantes vegades que ja n'han perdut el compte i van tornar a convèncer. Fins i tot el regiment de joves angleses cremades pel sol de Benicàssim i abillades amb vestits i pentinats a l'estil Victoria Beckham aguantaven dempeus el seu no precisament desenfrenat ritme.

La barreja de pop, mod, garage, soul i brit-pop dels suecs Mando Diao, l'ego-emofolk dels nord-americans Bright Eyes i les estrambòtiques cançons de la solista alada de Brazilian Girls completaven el cartell més glamurós de dijous.

Ahir, ja amb els quatre escenaris funcionant, el FIB s'arriscava a anar més enllà de la seva fórmula màgica (pop, rock i electrònica) retent tot un homenatge al flamenc a través del qui més l'ha modernitzat, Kiko Veneno. Els fíbers -una amalgama d'assedegats curiosos musicals que s'empassen qualsevol proposta que els fan els germans Moran, responsables del FIB- van gaudir d'un inoblidable concert en què Kiko s'hi va deixar la pell juntament amb el guitarra Charlie Cepeda. La fita coincidia amb el trenta aniversari del seu essencial disc Veneno.

També abans que es fes de nit prenien l'escenari Verd, el principal, els Wilco. Era el preludi del que s'anunciava com una intensa vetllada. Primer, tocata dels ja clàssics del FIB Dinosaur Jr, després, lúcid pop amb els excèntrics Devo, per acabar amb la diva Fangoria.