• Imprimir

Entrevista: Enrique Diaz El director brasiler porta una versió despullada de 'La gavina' de Txékhov a l'Espai Lliure

"El teatre ens manté vius, ens fa sensibles"

Andreu Gomila

Diaz diu que no pretenen modernitzar 'La gavina' sinó fer-la conversar amb el temps d'ara
MARIA ÀNGELS TORRES

Després de portar un Hamlet a Santa Susanna fa dos anys, el brasiler Enrique Diaz torna a Catalunya per mostrar-nos la seva especial desconstrucció de La gavina, de Txékhov. S'estrena avui en portuguès a l'Espai Lliure i ens permetrà veure una revisió del clàssic interpretat per una ment lúcida de la Sud-amèrica creativa

Aquí Txékhov és vist com el cronista del seu temps, del tombant del segle XIX al XX, i com l'autor dels sentiments, de les passions amagades. Com el veuen vostès al Brasil?

La visió majoritària és la mateixa. És una imatge construïda a partir de la interpretació de Stanislavski. No estic en desacord amb això, però crec que és una mica reductora. Crec que qualsevol obra seva permet relectures diferents. Volem treballar-lo més enllà dels clixés.

Què significa per a vostè?

Té una capacitat molt gran de mirar l'ésser humà. Però això no vol dir que s'apiadi d'ell, que el tracti amb malenconia. La capacitat que té de mirar es veu en el començament de Txékhov, quan escrivia relats breus, molt anecdòtics, on els éssers humans estaven molt ben descrits. Mostra l'aspecte més salvatge de l'home, les manies, les enveges. Els seus homes són salvatges, passionals.

La gavina, de fet, és com una telenovel·la brasilera.

Sí. I la interpretació clàssica de Txékhov intenta eliminar aquest aspecte de la seva obra. Usa molt el vodevil, el fulletó, els elements de la comèdia, tot i que aquesta paraula és molt complexa. No té a veure amb el riure, sinó amb el patetisme de la vida, dels errors, de les relacions que no són clares, dels amors. La gavina té alguna cosa de comèdia d'errors. Els personatges no aconsegueixen trobar-se, parlar. Obre la porta a una certa confusió dels sentiments, que em sembla molt més interessant que tractar la peça com un drama. En el nostre cas, fem entrar una nova sèrie d'elements: l'art contemporani, la mateixa relectura del text, la relació entre el nostre temps i una cosa que va ser escrita fa un segle. No pretenem modernitzar la peça, sinó fer-la conversar amb el segle XX i el XXI. L'acció es desenvolupa al segle XIX i al XX i XXI: tenim, per exemple, una escena feta de la manera clàssica, i una altra desenvolupada de manera semiòtica, trepleviana, que vol trencar la lògica.

El jove Tréplev, l'aspirant a escriptor, avantguardista abans de l'avantguarda, diu en un moment que el teatre d'avui és pur convencionalisme. Es refereix a finals del segle XIX. És així ara?

Avui dia hi ha teatres molt diferents, almenys al Brasil. Per una banda, hi ha el teatre mainstream, que segueix algunes convencions bàsiques, com el divertiment del públic, el drama psicològic...

Però no creu que avui el teatre d'avantguarda també és pur convencionalisme?

Hi ha més convencions. L'art contemporani busca renovar les articulacions d'aquestes convencions. Per això la nostra peça inclou la relació amb el temps passat. Als festivals internacionals es veuen coses bones, dolentes, i coses que intenten comunicar-se d'una altra manera amb el públic, però sense caure en les convencions del teatre contemporani.

Tréplev també diu que "hem d'encarar la vida no com és, ni com ha de ser, sinó com apareix en els nostres somnis". L'han encarada així, l'obra?

El nostre grup, d'alguna manera, està entre Tréplev i Trigorin, l'autor famós i reconegut de l'obra. No som tan joves com Tréplev, no lluitem a mort contra el que està establert. I tampoc no estem establerts ni som famosíssims. Articulem les dues maneres. I la idea del somni de Txékhov és la pròpia de l'art. Però la nostra proposta ni va cap als somnis ni cap a la realitat. És una mescla. Considerem la nostra vida com un material adient per fer art. Nosaltres utilitzem objectes que són elements de la realitat, extrets d'una fira, i alhora tenen un alt grau de simbolisme.

Què significa la gavina per a vostès?

A la peça de Txékhov sembla que és un element de la realitat, un ocell que té una imatge poètica lligada a aquesta, que representa la llibertat, la natura, que és morta per l'artista. La imatge, aleshores, es desplaça cap al terreny de l'art, a la creació: Tréplev la mata i fixa l'art... Jo no desitjava fixar aquesta imatge, que en l'art alguna cosa es mata i es fixa necessàriament. Perquè crec que l'art sempre ofereix coses noves. Prefereixo l'opció de crear nous mons sense la necessitat de matar res. Per això hem anat canviant l'obra des que la vam estrenar. La versió que ve aquí és la tercera. No inventem cada nit, però busquem que el nostre treball teatral ens mantingui vius, que ens torni sensibles.