• Imprimir

El nou documental de Carles Bosch, 'Setembres', s'estrena avui als cinemes de Barcelona i Madrid

L'amor a la presó

Raquel Font

La Fortu i el Gardoqui són dos dels protagonistes de 'Setembres' que viuen una història d'amor a la presó
BAUSAN FILMS

El Festival de la Cançó que se celebra cada setembre a la presó de Soto del Real, a Madrid, és el punt de partida del nou documental del periodista Carles Bosch, Setembres, que s'estrena avui a Barcelona i a Madrid. Bosch, molt vinculat a TV3, va ser també codirector de Balseros, pel·lícula nominada a l'Oscar al millor documental el 2004.

Setembres és un film que mostra un any de la vida -i de la rutina- de quatre dones i quatre homes reclusos. "Volia explicar la presó a través de l'amor però al final potser he explicat l'amor a través de la presó", ha assegurat Carles Bosch a l'AVUI. I és que la pèrdua de llibertat i les relacions amoroses són els dos grans temes que s'entrellacen en tot moment durant les dues hores de pel·lícula, 117 minuts per explicar un trosset de la intimitat de vuit persones que, per delictes diversos -desfalc, tràfic de drogues, robar bancs...-, estan tancades a la presó. Vuit persones que es van presentar al Festival buscant "una excusa per sortir de la cel·la".

En aquest segon documental, Carles Bosch trenca alguns dels grans tòpics sobre les presons. Es mostren unes institucions penitenciàries dignes, sense violència i amb uns protagonistes que, tot i estar privats de llibertat, semblen gent normal i corrent, amb sentiments que són molt pròxims als de qualsevol de nosaltres. Sense buscar-ho, "ens hem trobat que el tòpic de les presons que veiem a les pel·lícules americanes no és cert". El film fa una reflexió sobre si realment les presons serveixen per reinserir o només per castigar. "Arriba un moment que els presos ja han après la lliçó però llavors encara els queden molts anys de condemna".

Carles Bosch va engegar aquest projecte arran d'una visita a Soto del Real per fer un videoclip del Festival de la Cançó. Un dels seus millors amics estava pres i l'hi va demanar com a favor personal. "Va ser durant l'assaig del Festival que vaig veure clar que allà hi havia una història per explicar". En aquell precís moment va començar a gravar les primeres imatges que apareixen al film, sense pressupost ni una productora al darrere.