• Imprimir

Frédéric Fisbach ret homenatge al poeta René Char amb un muntatge basat en el seu llibre de pensaments i aforismes

Notes de batalla

Teresa Bruna

Actors i personatges anònims conviuen a l'escenari sota la direcció de Frédéric Fisbach
CHRISTINE POUJOULAT / AFP

L'insigne poeta René Char, avinyonès, va néixer l'any 1807. Entre el 1943 i el 1944 va escriure Feuillets d'Hypnos, un recull de 237 pensaments, aforismes i sensacions que ell, modestament, anomena notes, mentre batallava a la Resistència. Al llibre, una dedicatòria: "A Albert Camus".

L'any 1947, superada la ressaca de la guerra, Char i l'escriptor i crític Christian Zervos dinamitzaven Avinyó. Havien creat La Setmana d'Art, una trobada de disciplines diverses a la qual van convidar Jean Vilar a participar-hi amb el seu teatre. Naixia el Festival d'Avinyó.

L'any 2007, Frédéric Fisbach, artista associat a l'edició del festival sexagenari, ha treballat amb un muntatge que només tindrà tres dies de vida. "És un llibre que m'acompanya des de fa temps i del qual jo en volia fer alguna cosa. Ara és el moment". Un esforç gegantí d'aquest jove i interessantíssim director per a un tribut que va emocionar el públic de la Cour d'Honneur. Fisbach és un home d'idees clares i projectes ben definits. Des de principis de gener del 2006 codirigeix amb Robert Cantarella el centre de producció 104, a París, al número 104 de la rue d'Aubervilliers. Encara no està acabat del tot, però serà, sens dubte, un lloc de referència per a la creació contemporània.

Feuillets d'Hypnos no és un text dramàtic. "Ha estat un repte escenificar-los. Cada fragment implica un estat d'ànim i una entrada diferent, no estan escrits el mateix dia ni en el mateix lloc ni tenen cap lligam els uns amb els altres". Fisbach ho ha resolt amb una escenografia que s'apropa a la instal·lació. L'escenari de pedra està ocupat per una construcció d'un blanc absolut, esquitxat per colors gairebé fosforescents. És l'estança que s'ha fet construir per conviure-hi tres dies amb els actors i les seves famílies. Unes capses quadrades amb un costat de metacrilat transparent són les habitacions. Al mig, la dutxa i el vestuari a la vista; a la dreta, la cuina i el menjador. El públic ha pogut entrar i passejar per l'habitatge, seure a unes grades laterals, escoltar conferències i parlar de l'obra, sempre abans d'haver-la vist.

La instal·lació és també l'escenografia per on desfilen els feuillets. Quan entrem, hi ha gent preparant les verdures per a un brou que es courà tota l'estona. Comença l'acció amb sis feuillets recitats en off. A poc a poc, set actors, cada un amb un micròfon a la mà, continuen numerant-los i recitant-los des de tots els angles, posicions i ritmes.