• Imprimir

El guardonat director d'anuncis uruguaià Carlos Ameglio debuta amb la comèdia 'La cáscara', protagonitzada per un publicista

Planeta Montevideo

Bernat Salvà

Un astronauta en un camp de golf és una imatge impactant excepcional en una pel·lícula visualment sòlida i continguda
EDDIE SAETA, S.A.

"Montevideo és una ciutat estranya fins i tot per a nosaltres". Nascut a la capital de l'Uruguai, Carlos Ameglio ha hagut de superar els 40 anys abans de dirigir el seu primer llargmetratge. Ho fa, però, amb una pel·lícula molt personal pel que fa al tema, i amb un estil contingut i formalment impecable. Hi ha al darrere tretze anys de dirigir publicitat a Los Angeles i de guanyar premis internacionals.

El film s'estrena divendres que ve amb el títol de La cáscara, i narra la recerca per part del protagonista de la seva pròpia identitat. "A Uruguai no tenim clara la nostra identitat -comentava ahir Ameglio, en una entrevista a Barcelona-. Ens passa el contrari del Brasil, que tenen problemes perquè tenen una identitat massa definida. Nosaltres som com una cosa europea detinguda en el temps, gairebé intrauterina. Al protagonista del film li demanen un anunci molt local, però no pot fer res més allunyat de la seva realitat".

La pel·lícula és una coproducció de l'Uruguai -s'ha rodat a Montevideo- amb l'Argentina -que aporta l'actor principal, Juan Manuel Alari- i la productora catalana Eddie Saeta. Alari interpreta Pedro, un publicista que ha d'idear urgentment una campanya amb el seu cap, però aquest mor en un accident de trànsit. "Una de les idees originals de la pel·lícula és fer una comèdia sobre algú que fa una cosa que a poc a poc el va destruint i alienant", explica el director.

Influències dels EUA

Entre les fonts d'inspiració, cita una pel·lícula, El crepúsculo de los dioses, de Billy Wilder, i el cinema nord-americà clàssic del gènere fantàstic, "que veia amb 8 o 9 anys a la televisió, en plena dictadura uruguaiana, alternat amb anuncis molt barats i molt kitsch".

Moltes idees i referències, doncs, per a una pel·lícula sobre un personatge que apareix a tots els plans ("està narrada en primera persona") i que és "com una ceba", de la qual es van traient capes. Montevideo, en canvi, la ciutat on transcorre la història, no s'identifica en cap moment: funciona només com un teló de fons per a un home superat per les circumstàncies, per la missió que se li ha encomanat. Un home perdut, com el de la imatge que apareix al principi del film: un astronauta que fuig dels guàrdies i els gossos, corrent en un camp de golf en plena nit.