• Imprimir

Un nou espai de la memòria, inaugurat ahir, recorda l'evasió de milers d'estrangers per Catalunya durant la Segona Guerra Mundial

A l'infern de Sort

Joan Antoni Guerrero

Joaquim Baldrich, Joan Català i Joan Soldevila van participar en les cadenes d'evasió. El conseller Saura ahir al museu de Sort. A dalt, foto històrica
AVUI /E.G.

Sort (Pallars Sobirà) va obrir ahir el museu El Camí de la Llibertat, a l'antiga presó de la localitat, un dels escenaris on es va viure un dels capítols més enigmàtics de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

"Per aquest edifici hi van passar detinguts de la guerra espanyola, maquis i delinqüents comuns, però, sens dubte, un dels fets més particulars és la reclusió de 2.640 estrangers, fugitius de l'ocupació nazi a França, entre 1939 i 1944", segons explica Josep Calvet, historiador de la Universitat de Lleida (UdL) i un dels artífexs del projecte.

El museu mostra efectes personals dels evadits, documentació diversa sobre les cadenes d'evasió pel Pirineu català i material fotogràfic de l'època. Aquest és el cas de la caçadora d'un aviador belga de l'exèrcit aliat que va intercanviar per menjar amb un veí de Sort, però també les restes d'un avió alemany que es va estavellar contra la muntanya d'Enviny pels volts del 1945. També s'hi documenten els itineraris que es feien servir per arribar a Catalunya, a través de les valls Farrera i d'Aran, la regió francesa de l'Arièja i Andorra.

Entre el grup dels evadits, Calvet n'ha establert tres categories. "Per una banda, els francesos que l'any 1943 fugien del Service du Travail Obligatoire (STO), que els obligava a treballar a Alemanya durant l'ocupació; després, els jueus perseguits per Hitler, que deixaven França per raons de supervivència, de manera que evitaven ser deportats, tot fugint des de Catalunya cap als Estats Units o Palestina, i finalment, els militars aliats de l'exèrcit de l'aire del Regne Unit, Canadà i els Estats Units, que es reincorporaven al combat un cop salvats".

Les cadenes d'evasió recorrien Europa i tenien com a darrera anella els Pirineus. "Fonamentalment van ser els nord-americans i els britànics els que les van organitzar d'una manera més efectiva, creant la secció MI-9 dels serveis secrets del Regne Unit, dedicada a passar gent pels Pirineus a través d'infinitat de xarxes de cases d'acollida per tota la serralada. Va ser una feina brutal, l'única manera que hi havia per salvar tota aquella gent".

Organització efectiva

"Es tractava de xarxes molt complexes i d'un sistema d'organització molt efectiu", remarca Calvet. "També s'obtenia col·laboració de les autoritats frontereres mitjançant els suborns", afegeix l'estudiós. L'historiador afirma que mentre a la resta d'Europa les xarxes d'evasió han estat àmpliament estudiades, a l'Estat espanyol no s'hi ha prestat fins ara gaire atenció. I això, malgrat que entre el 1939 i el 1944 a Espanya van ser detingudes en territoris fronterers més de 60.000 persones, segons estadístiques de l'exèrcit espanyol.

"Molts van morir a conseqüència de malalties, escapant dels camps de concentració, o en la mateixa fugida per les muntanyes. Molts jueus se suïcidaven en assabentar-se que el govern de Franco els volia retornar a França".