• Imprimir

Valère Novarina estrena dos espectacles a Avinyó que intenten posar èmfasi en una nova llengua

L'autor viu i omnipresent

Teresa Bruna

Dominique Pinon (esquerra) és del més destacat de 'L'acte inconnu', de Valère Novarina
ANNE-CHRISTINE POUJOULAT / AFP

Valère Novarina, un dels autors vius més apreciats per un nombrós sector de la intel·lectualitat francesa -jo tampoc n'havia sentit a parlar abans del festival-, és com una reencarnació dels Papes del Palau. És omnipresent: no es perd ni una estrena, travessa diverses vegades al dia la plaça dels Papes, parla per la ràdio, a les trobades amb públic, a les taules rodones, a la universitat...

El programa d'actes llueix el seu nom més que cap altre. Aquest inquiet personatge, amb sentit de l'humor però somriure retingut, més que passió té un deliri per la paraula, de la qual és un autèntic virtuós i un protector turmentat per la seva banalització. Sembla que confiï en el teatre com l'heroi salvador capacitat per difondre un nou llenguatge, resultat de la suma de paraules compostes entre la llengua existent i la renovada que ell proposa.

Novarina va obrir fa una setmana el portal de la mítica Cour d'Honneur del Palau dels Papes del 61 Festival d'Avinyó amb L'acte inconnu, de la qual és autor i director. El grandiós escenari de pedra apareix cobert per un decorat geomètric que contrasta, descarat, amb les parets. Un personatge vestit de vermell porta un tauló de fusta llarg i prim a les espatlles i va de banda a banda de l'escenari tantes vegades com li permet el temps que té assignat. ¿Un experiment perquè el públic s'escolti a si mateix? El passeig s'allarga almenys 5 minuts, acompanyats d'un variat mostrari de tos, algun mòbil, rialles... Més endavant ens dirà qui és: "Sóc la Paraula amb la Fusta". Per tant, el que feia era escriure!

La dansa dels mots

Els personatges van apareixent per les finestres del Palau. Un d'ells és Dominique Pinon, l'homenet de les ganyotes de Delicathéssen i el pesat del bar a Amélie, un actor que explora el gest en la seva cara. Amb els actors i un preciós titella blanc, l'escenografia va prenent una altra dimensió. Ens hi anem acostumant, com a les paraules. L'espectacle és com el resultat d'un bombardeig d'idees que l'autor destil·la amb la seva particular literatura i els actors declamen amb accent novarinois, amb la veu i el moviment pausats. "El text és mòbil, manejable. Vull que fins a l'últim moment sigui un fresc que l'actor treballa en viu; i vull que en sortir, l'espectador recordi frases, sense necessitat de recordar en quin context es diuen. Com en un somni", ens diu Novarina.

Ajour és el títol del segon espectacle de Novarina en aquesta edició del festival. No el dirigeix ell sinó Cristine Dormay, una creadora pròxima a la dansa. Novarina diu: "El text és també el traçat que el ballarí ha deixat al terra". Les representacions tenen lloc a les profunditats d'una cava, als afores de la ciutat. L'eix de l'espectacle és un actor que recita, en continu moviment, un text ple de sorpreses verbals fusionades amb un retorn a les fonts de la llengua francesa.

Si a un francès se li fan difícils de seguir, els textos de Novarina són, per a nosaltres, gairebé impossibles. Però es deixen disfrutar. Ell, impertèrrit, assegut sol enmig del públic, aplaudeix com un més i surt sense parlar amb ningú. A la nit ha de tornar a la Cour d'Honneur on, allà sí, es fa un fart de donar la mà a un públic emocionat, convertit al novarinois.