• Imprimir

La pel·lícula 'La suerte de Emma' ambienta una tragicomèdia en una granja de porcs i mostra de nou la vitalitat del cinema alemany

Amor a la cort

Bernat Salvà

Emma (Jördis Triebel) cuida molt bé els animals, però s'enamora d'un home que va a parar per atzar a la seva granja
WANDA FILMS

Alfred Hitchcock desaconsellava rodar amb nens i animals, però el jove director alemany Sven Taddicken (Hamburg, 1974) no només no ha fet cas de la recomanació: ha gosat ambientar una tragicomèdia romàntica en una granja de porcs. "És difícil treballar amb animals -va explicar el director dimecres a Barcelona-, però també és gratificant. El més important per a mi és que cap animal pateixi, i ho vam aconseguir". No va ser fàcil, sobretot quan van intentar que un porc es tombés a la palla: "Els porcs només s'ajeuen quan estan molt cansats, i no ho vam aconseguir fins al tercer dia". La suerte de Emma arriba avui a les pantalles catalanes després de guanyar onze premis en diversos festivals europeus.

La pel·lícula es basa en una novel·la de Claudia Schreiber de gran èxit a Alemanya i que s'acaba de publicar en castellà amb el mateix títol (Maeva). La protagonista (la debutant Jördis Triebel) és una pagesa que viu sola en una granja idíl·lica, i es dedica bàsicament a la cria de porcs. Un bon dia, un desconegut (l'actor Jürgen Vogel) té un accident amb un Jaguar a la seva finca. Emma se'n fa càrrec, ja que ha quedat inconscient, i també d'una carmanyola plena de diners que portava al cotxe, i que li pot servir per pagar els deutes. L'amor entre tots dos no trigarà a aparèixer, però ell pateix un càncer irreversible.

"Vaig quedar molt impactat en llegir la novel·la -explica Sven Taddicken-, sobretot pel fet de tractar-se d'una parella d'enamorats que intenten fer la traveta a la mort. És una història tràgica, però parla sobretot de l'amor a la vida". Combinar gèneres tan diferents sense perdre l'equilibri ni caure en el ridícul no ha estat fàcil, però se n'ha sortit prou bé. Alguns dels premis que ha rebut, com el del Festival de Sevilla, ha estat atorgat pels espectadors. "Hi havia elements molt còmics, fregant l'absurd, i escenes tràgiques. Vam haver de trobar l'equilibri, tant al guió com durant el rodatge, per no convertir la història en una cosa banal".

Protagonista debutant

Una bona part del pes de la pel·lícula recau en Emma. Trobar-la li va costar tres mesos, al director, i finalment va optar per una jove debutant, capaç d'aguantar la càrrega emocional del personatge i la càrrega física del seu company de repartiment, Jürgen Vogel, a qui agafa en braços en un parell d'ocasions.

Una de les qüestions que planteja la pel·lícula és la de l'eutanàsia. "És difícil opinar d'aquest tema -diu Jürgen Vogel-. Cadascú hauria de tenir la responsabilitat i la possibilitat de decidir la seva pròpia mort, però de vegades no és possible".

Sven Taddicken creu que el boom que viu el cinema alemany es deu al fet que la seva generació ja no fa només "comèdies o pel·lícules sobre la història d'Alemanya, sinó que conten històries de la vida, de la realitat". Ell s'interessa per la tragicomèdia: tant el seu primer film com aquest i el següent que dirigirà s'adscriuen en aquest gènere. "M'agraden les pel·lícules que reflecteixen les meves pors, però també els meus desitjos, les tragicomèdies sobre l'amor, l'amistat i la mort".