• Imprimir

Josep Maria Mestres estrena a la Sala Petita del TNC 'El maletí', una tragicomèdia sobre la necessitat d'amor

Mark Ravenhill reinventa Wilde

Marta Porter

Molina, Espluga, Barrera, Duran, Ycobalzeta i Alcayde interpreten l'obra
DAVID RUANO

Si fa tot just tres mesos el director teatral Josep Maria Mestres estrenava al Teatre Nacional de Catalunya una obra del dramaturg anglès Oscar Wilde, El ventall de Lady Windermere, ara hi torna, del dia 12 al 19 i dins del Festival Grec, per oferir una perspectiva radicalment diferent d'una altra obra de Wilde, La importància de ser Frank, a partir de la dramatúrgia del també anglès Mark Ravenhill.

"El maletí o La importància de ser algú és una preqüela de l'obra de Wilde. Ravenhill hi explica els antecedents de Frank, quan neix i és abandonat en una maleta per descuit, com va a parar a una consigna i l'adopten... L'acció se situa a Londres 30 anys abans". Alhora, Ravenhill crea una segona realitat, situada a l'actualitat. "Els actors interpreten dos personatges cadascun, un de l'època victoriana i un d'actual", personatges que fan vides paral·leles en el temps fins que s'entrecreuen i estableixen un diàleg.

Si per Mestres Oscar Wilde, amb aquesta obra, "es fot del melodrama i es pot considerar gairebé com un precursor dels germans Marx, Ravenhill -a qui ja havia dirigit fa 6 anys amb Unes polaroids explícites- és l'emoció sense filtre. Wilde és la part amable i Ravenhill la més fosca, la poètica de la desesperació. Hi ha sexe, hi ha violència domèstica -adverteix que pot ferir sensibilitats- i hi ha, sobretot, la necessitat d'afecte. "Els personatges estan molt ben definits psicològicament i en l'aspecte social tenen molt a dir. S'hi analitza la paternitat, la família, el fet de ser estimat, l'homosexualitat, coses que no han canviat en cent anys i que demostren que no ens hem sabut fer el món més fàcil", segueix el director.

En l'aspecte estilístic, Ravenhill segueix la causticitat de Wilde i s'endinsa en el drama fent riure l'espectador. "És hiperrealisme estilitzat amb alta còmedia", la defineix Mestres, "i requereix tota l'entrega emocional i física dels actors".

En aquesta exposició de grans veritats vitals, Ravenhill -"surt en el text", aclareix el director- hi fa sortir fins i tot els Teletubbies. Tots els personatges, en un moment o altre, diuen "Una abraçada", tal com fan els personatges televisius. I, evidentment, si un d'ells havia d'aparèixer en escena havia de ser Tinky Winky.

Una obra, en definitiva, que despulla les emocions humanes i que parla de compromís, "d'involucar-se amb els altres i amb un mateix, un comportament que ara no està gens de moda".