• Imprimir

La Sala Muntaner presenta 'Leonce i Lena', del romàntic tardà alemany Georg Büchner, dirigit per Pep Pla i amb sis actrius que també fan els papers masculins

La condició humana

Andreu Gomila

Les actrius Mercè Anglès, Rosa Cadafalch, Anna Güell, Míriam Iscla, Isabel Rocatti i Àngels Sánchez interpreten aquest 'Leonce i Lena'
Q-ARS TEATRE

Pep Pla assegura que Leonce i Lena és una obra que "aparentment sembla intranscendent, però que al darrere té capes molt profundes sobre la naturalesa humana". I és que l'obra de l'alemany del segle XIX Georg Büchner parla d'idealismes, de la comunicació entre els éssers humans i reflexiona, com diu Ricard Salvat, sobre la futilesa i l'estupidesa. I molt abans que Artaud i Beckett. S'estrena demà a la Sala Muntaner dins la programació del Grec.

La peça de Büchner és anterior a Woyzeck i parla d'un príncep, Leonce, hereu de la corona de Popo, i d'una princesa, Lena, del reialme de Pipi. Tots dos estan compromesos sense haver-se vist mai. "Però Leonce s'aixeca un dia i es replanteja el món i decideix no fer res sense que alguna cosa en la seva vida tingui sentit", explica Pla. Aleshores decideixen fugir. Lena, diu l'actriu Mercè Anglès, que la interpreta, segueix el mateix procés, però "d'una manera menys metafísica, més femenina". Els dos protagonistes són "ànimes desgraciades que busquen la felicitat".

Que ningú no es pensi, tanmateix, que som davant d'un Werther, d'un drama típic del romanticisme alemany. El director situa l'obra en "un context de comèdia amb rerefons agredolç". Els noms dels reialmes de Leonce i Lena ja ens donen una pista de cap a on van els trets, en una època en què les terres germàniques encara no formaven l'Alemanya d'avui. Tot i la distància -el dramaturg la va escriure el 1836-, Pla reivindica la vigència d'aquesta peça pel plantejament que fa de l'home i la societat.

Una de les principals característiques del muntatge és l'absoluta feminitat del repartiment. Sis actrius hi interpreten tots els personatges. Els que van veure fa alguns mesos el Macbeth de la Düsseldorfer Schauspielhaus al Teatre Lliure, on tot eren homes, ara poden fer l'exercici invers. Pla, de fet, es justifica dient que, si al segle XVI, durant l'època elisabetiana, el teatre era muntat únicament per homes, per què avui no es pot tirar endavant una obra amb dones únicament? El director tenia el cuquet de fer l'experiment amb un Shakespeare, precisament, cosa que va portar a terme l'any passat amb El mercader de Venècia. Ara hi torna i assegura que "l'espectador se n'oblida just quan l'obra comença".

Pla també ha volgut fer una picada d'ullet a una representació de Leonce i Lena que va veure fa 25 anys al Lliure, amb la col·locació d'un retrat de la família reial de Popo en el qual apareix Anna Lizaran. La música és original de Bàrbara Granados i el director promet molt de moviment, tot i que, com apunta, es tracta d'un text que "necessita arribar clar i net a l'espectador".