• Imprimir

Entrevista: Quimet Pla Interpreta en solitari l'obra tardana de Samuel Beckett 'Krapp: última gravació', que dirigeix Jordi Coca

"«Krapp» requereix tanta tensió com a un acròbata"

Teresa Bruna

Quimet Pla diu que per fer de Krapp s'han de retenir les emocions i interpretar un text molt ric
MIQUEL ANGLARILL

Al Quimet Pla li corren més els ulls que les paraules. És tot expressivitat, gest... les emocions li brollen. I estem parlant només d'una entrevista. Imagineu-lo al teatre, interpretant Samuel Beckett a Krapp: última gravació. L'obra és "a l'arrel de Beckett", diu Jordi Coca, el director, que ha vist en Quimet "el Krapp més autèntic". L'espectacle s'està representant a la Sala Beckett, en el marc del Festival Grec. L'estrena oficial és demà. Toni Casares, director de la sala, considera Quimet Pla un "beckettià autèntic, per generació, per la seva sòlida motxilla d'experiència i perquè sap què vol dir un gag, un drama, un patiment..."

Quimet, què en dius tu de tot això?

Doncs que jo no sóc un expert en Beckett! Jo hi poso l'ofici, tot el que jo sé. Segueixo unes indicacions... Però ells, tant en Casares com en Jordi [Coca] consideren que, per la meva trajectòria, sóc la persona ideal. En Coca em va explicar l'obra i em va dir que volia fer-la amb mi perquè considerava que era un actor que per a aquestes coses servia. I vam quedar tan contents que ara ens hem tornat a trobar!

Estàs content del Krapp, doncs...

Molt! Jo només puc estar agraït a la vida per l'evolució que he anat tenint dins del meu ofici. Perquè professionalment tu busques reptes, coses més enllà del que saps fer, i jo les he anat trobant. El personatge del Krapp és tot un repte. Jo ja ho sabia, però no pensava que ho fos tant. Però en aquesta vida o t'arrisques o et foten una clatellada que et deixen baldat...

Has patit molt o què?

Imagina que sóc un picapedrer i que encara estic picant. L'obra requereix una concentració bestial, molta tensió..., com a un acròbata.

És un personatge interioritzat?

No, hi ha dues maneres de fer Krapp. Per un costat s'han de retenir les emocions perquè les has d'anar abocant de manera que s'entenguin. L'emoció, per més que la tinguis posada dintre teu, si no tens la manera, la tècnica o la forma d'exterioritzar-la a través de la teva cara i el teu cos, no es transmet. Si tu em dius que estic fotut, no ho saps perquè tingui aquest sentiment sinó per la manera amb què m'expresso, a través del que estàs veient. I per l'altre costat hi ha el text, que per a mi és com si hagués fet de fuster durant molt de temps i ara estigués fent marqueteria. Com si estigués posant peces molt fines i delicades de manera que encaixin les unes amb les altres: un petit gest, una atenció en un moment determinat...

Ja l'has trobat, doncs, el Krapp!

Sí, sí. Ara està ja tot molt bé! Però jo et diria que dec tenir, sense pensar gaire... entre 300 o 500 marques seguides, en només 1 hora 25 minuts. Perquè si em passo de 10 segons, el Jordi ja em fot bronca!

Què són les marques?

Són petites accions seguides, molt ben marcades, però que el públic les veu passar de manera natural. Les tinc totes memoritzades i endreçades i han de sortir de manera que faci la sensació que no hi són.

Vas estar amb Comediants des del principi. El seu sistema no és ni Stanislavski, ni Txèkhov...

He seguit una trajectòria basada en les coordinades de Comediants i he continuat amb aquesta filosofia que és com jo entenc el teatre. Per a mi el text és nou. L'avantatge es que des del 1972 he estat fent expressió corporal.

Com vas començar al teatre de text?

L'any 2000, la Marta Montblanc em van proposar fer una escena del Don Joan de Molière, al Versus. Es veu que em va sortir tan rodó que se'n van assabentar els del Nacional. Em vénen a veure i el Sergi Belbel em fa entrar en aquella obra tan divertida de Dissabte, diumenge i dilluns. I comencem a sortir-me coses com a actor contractat!

Fins a Carnaval.

M'ha passat que el tipus de vida que jo m'havia plantejat -anar fent coses pròpies, produccions petites meves per anar treballant...- l'he hagut d'anar deixant aparcat perquè de cop i volta se m'ha obert un altre món on se'm demana com a actor de text.

Absenta va ser una de les teves creacions...

Sí. Vaig agafar unes poesies modernistes i a partir d'aquí vaig inventar-me el text. També tinc un espectacle infantil que es diu Roda roda poesia, un espectacle de carrer: El general bum bum... Fa un any i mig vaig muntar un encàrrec que va ser molt interessant: Informe per a una acadèmia, amb un text que no era ben bé el de Kafka perquè l'Albert Mestres va escriure una peça cua. Quan l'actor que interpreta el mico acaba l'actuació, es dirigeix al públic i fa un monòleg que és una anàlisi personal seva sobre el que passa a l'espectacle. Em va interessar tant que la tinc entre les meves coses, que jo porto.

Esclar, a tu t'agrada el contacte amb el públic!

Sí, molt. Faig un estil que estaria relacionat amb la Commedia dell'Arte, és a dir, carrer, comicitat... I la relació amb el públic, que no la vull perdre mai!