• Imprimir

Milions de ciutadans dels cinc continents participen en el macroconcert mundial contra el canvi climàtic, ple de contradiccions tot i la necessitat de la proclama

"Ara és el moment..."

Quim Aranda

La cantant Fergie del grup Black Eyed Peas actuant durant el concert Live Earth celebrat a l'estadi de Wembley a Londres
CARL DE SOUZA / AFP

El primer concert dels nou programats arreu del món pel Live Earth va començar a Sydney, a les 02.10 hores de la matinada d'ahir, dissabte, a Catalunya. Gairebé tres hores després, el segon s'iniciava a Tòquio, al Makuhari Messe Hall. Poc després de l'obertura, a càrrec de la banda Genki Rockets, sobre l'escenari va fer acte de presència, en forma d'holograma, el nou apòstol de la indústria global de la salvació del planeta, l'excandidat demòcrata a la presidència dels EUA Al Gore. Gore va deixar anar davant dels espectadors, si fa no fa, el mateix missatge que llança al seu documental An Inconvenient Truth: "Ara és el moment per començar a guarir el planeta". L'aparició de Gore a Sydney havia estat en format vídeo, però les paraules del polític van ser pràcticament les mateixes arreu.

I és que la seqüència de nou concerts arreu del món, durant 24 hores, que va tenir lloc ahir per tractar de conscienciar la població mundial sobre les conseqüències del canvi climàtic, ha usat tots els recursos tecnològics a l'abast per difondre el missatge: que cal començar a salvar la Terra dels efectes perjudicials de la civilització humana.

Tot plegat, una contradicció flagrant en els seus termes intrínsecs, però, en què no només van caure, potser inevitablement, els organitzadors i els artistes que hi participaven, sinó també els espectadors -uns 2.000 milions el van seguir-, i no només els que ho van viure en directe, davant per davant dels escenaris. Entre altres raons perquè aquells que hagin vist l'esdeveniment on line s'hauran adonat que l'emissió estava patrocinada per la firma d'automòbils Chevrolet, que té en el seu model quatre per quatre SUV una veritable màquina de produir gasos contaminants.

Els xous de Sydney i Tòquio, més els de Johannesburg, Xangai, Hamburg, Londres, Washington, Nova Jersey i Rio de Janeiro van acollir 150 actuacions. Des de Madonna, Genesis o Red Hot Chili Peppers (Londres), fins a Anthony Wong (Xangai), New Order i Toni Colette (Sydney) o The Police (Nova Jersey). Totes 150 actuacions sota el paraigua de Live Earth, que no ha estalviat recursos per alertar sobre el problema de l'escalfament. Esclar, potser els concerts no són la millor manera de fer una crida. De fet, ni tan sols són bons exemples de sostenibilitat. Però no hi ha dubte que són una manera, una més, de parlar-ne.

La qüestió més debatuda pels experts ha estat si es pot ser part del problema i, alhora, part de la solució. Ja que, i només a títol d'exemple, per assistir en directe als concerts celebrats al Giants Stadium de Nova Jersey i a l'estadi de Wembley, de Londres, el públic va generar, segons càlculs estimatius, 5.600 tones de gasos, l'equivalent al que produirien 7.270 persones creuant l'Atlàntic en avió. Anul·len aquestes contradiccions la legitimitat de la crida? Tot és qüestió de com s'ho miri cadascú. Red Hot Chili Peppers van arribar a Londres en jet privat i, tot just acabar, se'n van anar cap a Dinamarca amb el mateix mitjà.

Arctic Monkeys, crítics

Phil Collins i Genesis, el primer grup a obrir el foc a Wembley, immediatament després d'enllestir van marxar cap a Manchester, on anit tenien compromès un concert del seu Turn It On Again. Madonna és un altre exemple de malbaratament d'energia: durant els quatre mesos de la seva gira Confessions on a Dancefloor, haurà contribuït a emetre 440 tones de gasos de diòxid de carboni. Amb tot, amb els seus missatges damunt de l'escenari -o potser per raó d'imatge- s'han compromès amb Gore.

També n'hi ha hagut de crítics, però. Com els Arctic Monkeys, que han declinat participar en cap dels concerts perquè seria "una mica hipòcrita fer-ho". "Especialment quan només a l'escenari utilitzem energia suficient per il·luminar deu cases. Hi ha gent molt més important que pot tenir una opinió sobre la qüestió".

I encara una pregunta més, que ahir es feia l'especialista i activista britànic contra el canvi climàtic George Monbiot: "El gran risc és que la gent es pensi que si va al concert, dóna els seus diners a algú, ja ha fet prou. D'aquesta manera, no necessàriament provocarem el canvi polític que cal per fer front al problema".

La música com a arma, com a excusa, com a problema i com a solució. Tot alhora. Una solució que, llevat de Rio de Janeiro, per a aquells que la volien viure en directe tenia un cost ben elevat. Resum i paradoxa final? El canvi climàtic té un cost, com ho té una campanya de les proporcions dels concerts de Live Earth.