• Imprimir

La mort líquida

Andreu Gomila

Marc Martínez (dreta) dirigeix Oriol Vila i Mercè Martínez a 'Le mani forti', de Mario Calvani
TONI GARRIGA /EFE

Oriol Vila i Mercè Martínez són Ell i Ella. Però en la vida real es diuen Omar i Erika, dos adults ja, que, quan eren adolescents, fa sis anys, van assassinar a sang freda la mare i la germana petita d'ella. Va ser el 21 de febrer del 2001. El joveníssim autor italià Marco Calvani (Prato, 1980) es va inspirar en aquests fets per escriure Le mani forti, i gràcies a l'entestament de Marc Martínez, que la dirigeix, es podrà veure a partir de dimarts que ve a la Biblioteca de Catalunya dins la programació del Grec 07.

Per tirar-la endavant, Martínez ha hagut d'entendre moltes coses i per això va anar a buscar l'antropòleg Jaume Mascaró, que el va introduir en les teories de Zygmunt Bauman, i la liquidesa de les nostres societats, on tot flueix sense direcció i sense patró. El director es va preguntar com era possible que dos nois de 16 anys actuessin d'una manera tan atroç. Els dos actors han hagut de recórrer un camí semblant. Vila, per exemple, que ha intentat justificar el perquè de les 50 ganivetades, deixa clar que "no maten perquè estan bojos, sinó perquè se senten acorralats, perquè senten molt dolor". "El més fàcil és dir que estan bojos, que són víctimes de la societat, però això ens eximiria de la responsabilitat que tots tenim com a societat", puntualitza Martínez.

A Oriol Vila, de fet, el va impressionar la pregunta que li va fer un dels psicòlegs amb qui van treballar: "Què faríeu vosaltres si volguéssiu que els vostres fills no us matessin?".

El director de la peça, que va comptar amb la col·laboració de l'autor, diu que han intentat explicar aquesta història tan dura "des de la bellesa". "Gairebé ni es parla dels crims. Es parla de la relació de dos adolescents normals, que no són Romeu i Julieta", afirma. L'obra està situada en un parc infantil "després del pas d'un tsunami" i la música original és de Lectromind.