• Imprimir

Crítica* cinema

A l'altre costat del mirall

Carlos Losilla

La pèrdua de la identitat és un motiu abundós en la literatura i el cinema fantàstics. El que ja no resulta tan freqüent és la inscripció d'aquesta vicissitud en un context realista, reconeixible per a l'espectador. Doncs bé, això és el que passa a Yo, primer llargmetratge del cineasta mallorquí Rafa Cortés, amb la inestimable ajuda d'Alex Brendemühl, que ha coescrit el guió i ha interpretat el personatge principal. D'una banda, un home solitari que arriba a les Illes comença a treballar com a masover d'uns alemanys rics i s'enfronta al misteri d'un altre tipus que va ocupar aquest mateix lloc abans que ell. D'una altra, el paisatge geogràfic i humà que envolta aquesta trama, els paranys enigmàtics, els ulls que miren sense dir res.

Cortés i Brendemühl s'inspiren en el conte de misteri psicològic a l'estil de Henry James, però la seva deriva acaba dibuixant un mapa a mig camí entre la faula moral i l'especulació irònica. Tot el que percep Hans, potser el doble de l'altre Hans amb qui s'obsessiona, apareix deformat per una mirada sota la qual les coses esdevenen grotesques i terrorífiques. I el mèrit del director i el seu guionista-actor és explicar tot això sense decantar-se mai per cap explicació, deixant llibertat a l'espectador perquè en tregui les pròpies conclusions. La tensió creixent que envaeix el relat es fa més i més angoixant a mesura que avança enmig d'una nebulosa de malson. I la por deixa de ser psicològica per esdevenir metafísica, sense perdre mai un sentit de l'humor particular: som davant d'un film intel·ligent, subtil, d'un rigor i una sobrietat admirables.

*

Yo, ESPANYA, 2007. DIR.: RAFA CORTÉS. INT.: A. BRENDEMÜHL.