• Imprimir

El director mallorquí Rafa Cortés estrena avui 'Yo', film ambientat a Estellencs que ha donat la volta al món

"No vull ser un dictador del cine"

Bernat Salvà

Rafa Cortés, segon a l'esquerra, al costat dels actors de 'Yo', Margalida Grimalt, Alex Brendemühl i Maria Lanau
MIQUEL ANGLARILL

"No vull ser un dictador del cinema, com era en Walt Disney. Em molesta aquesta tendència de les pel·lícules de simplificar i dir quan has de riure o plorar, quan algú és bo o dolent. Per mi és quasi com una violació de les meves emocions". Així de clares té les idees Rafa Cortés (Palma, 1973), i així les ha plasmades en el seu llargmetratge de debut, Yo, que s'estrena avui. Una pel·lícula ben arrelada a Mallorca: s'ambienta al poble d'Estellencs; està parlada en català de Mallorca, castellà i alemany -segons el personatge i la situació-, i no hi falten unes matances i el joc de cartes truc. Però tot això no ha estat un obstacle perquè la pel·lícula arribi a festivals de cinema de tot el món: el premi de la crítica internacional Rotterdam 2007 li va obrir la porta a Cannes, Munic, Sydney, Taipei...

El títol Yo fa referència a la pel·lícula Él, dirigida per un dels cineastes que reivindica Cortés: Luis Buñuel. "El protagonista de Yo està obsessionat, de la mateixa manera que ho estava el protagonista d'Él", va explicar el director ahir a Barcelona, on resideix. El protagonista és Alex Brendemühl, que també signa el guió juntament amb Rafa Cortés. Interpreta un treballador alemany que arriba a Estellencs, a la serra de Tramuntana, per treballar en el manteniment del casal on viu un alemany ric. Substitueix un home que es deia Hans, com ell. La reacció més aviat esquerpa de la gent del poble i el misteri que envolta la desaparició de l'home a qui substitueix l'angoixen cada cop més. A poc a poc, anirà adoptant la identitat del primer Hans.

Laberint o lloc idíl·lic

"Mallorca apareix al principi com un lloc tancat, però perquè mostr el punt de vista del personatge -explica Cortés-. De fet, la pel·lícula parla de com pot algú arribar a veure com un laberint un lloc que en realitat és idíl·lic". No es tracta, però, d'una pel·lícula sobre alemanys i mallorquins, o sobre la seva relació. Els descriu perquè té "un respecte molt profund amb els elements que utilitz". En realitat parla sobre les identitats: "Totes les històries que he rodat parlen d'impostors, però no entesos de manera pejorativa, de suplantar algú amb males intencions. No consider que jo tengui una sola identitat, i en un moment donat em puc sorprendre fent coses qüestionables. Això ens passa a tots". "El verb ésser, fer-se la pregunta com sóc jo, és perillós -continua el cineasta-. És un tema que m'interessa molt. Estem en una societat que exalça massa el sigues tu mateix, però si resulta que ets un cap de fava, és millor que siguis un altre!". Per a Rafa Cortés, de vegades cal viatjar, canviar de feina i conèixer gent nova "per redescobrir-nos i prendre consciència de com som".

Cortés posa especial èmfasi en el treball d'Alex Brendemühl, que és fill de pares alemanys i fins i tot ha imitat l'accent saxó, d'Alemanya de l'Est: "Fa una feina espectacular, possiblement és el millor actor del país i un dels millors del món".

Convençut que no havia de fer una història tancada, ha plantejat la pel·lícula "com un joc, en què oferesc una sèrie d'elements perquè l'espectador jugui, perquè faci la seva interpretació". No és una pel·lícula per a gent que comença a llegir el diari per la primera pàgina, sinó per a gent que li agrada escollir". Per les reaccions dels diferents públics que ha tingut fins ara, de tres continents diferents, sembla que se n'ha sortit prou bé: "Ha provocat reaccions curioses, que són com un mirall en què es retrata cada espectador".