• Imprimir

El Festival Internacional de Cantonigròs commemora 25 anys plens de salut i il·lusions amb actes especials

Les veus del món

Teresa Bruna

Les danses i músiques tradicionals de l'Orient Llunyà tindran el seu lloc al Festival de Cantonigròs
FESTIVAL DE CANTONIGRÒS

Tot i que encara falten dues setmanes, les activitats que festegen el 25 aniversari d'un dels festivals de cant coral i danses populars més rellevants del món comencen diumenge amb la inauguració de l'exposició 25 anys de festival. "Ho fem ara perquè després tindrem massa feina per dedicar-li el temps que es mereix", diu Josep M. Busquets, president del Festival Internacional de Cantonigròs, que se celebra del 18 al 22 de juliol a l'esplanada situada a les immediacions de l'Esquirol (Osona). La mostra recull objectes i fotografies de les famílies que han allotjat participants del certamen al llarg d'aquests anys. També s'ha editat un llibre commemoratiu amb fotografies, gravats, cartells i els noms dels grups participants.

Encara un altre acte preinaugural: el 18 de juliol, concert a Barcelona, a l'església del Pi, organitzat conjuntament amb Catalunya Música perquè celebra els seus 20 anys d'existència. Hi actuen el grup Tower New Zealand Youth Choir.

Vetllada inaugural

Comença amb les actuacions dels grups guanyadors de les primeres edicions en cors infantils i dansa, i segueix un concert de l'excelsa cantant d'òpera i lied María Bayo, que participa, amb l'Orfeó Català i la JONC, en l'honor d'estrenar un tema de Manuel Oltra: Salmus Brevis. La vetllada acaba amb el tradicional sopar que els habitants del poble ofereixen als assistents (públic, professionals i artistes), que consisteix en un bufet gegantí format per diferents plats que cadascú cuina a la seva manera.

Participen en el concurs 45 grups dels cinc continents (1.200 cantaires als quals se'ls demana d'aprendre una peça en català) i 18 grups de dansaires. Una anècdota: un grup de Taiwan va anul·lar la participació perquè les inscripcions van coincidir amb la fi de la treva d'ETA i els va semblar que l'Osona era un país perillós.